Amb ulls de gat

No és el que sembla

2011-06-23T11:14:00.000+02:00

Ja fa temps vaig posar un exemple de mapping, tot i que centrant-me més en allò que, en aquell cas, publicitava. Una amiga també va mostrar-ne un ja fa molt, també dedicat a una marca. Avui m'he trobat amb un mapping que també ens pretén vendre un producte, però aquest ja no es mostra tan evident:

Un espectacle de so i llum (projecció) on es va aprofitar al màxim el suport que s'hi va utilitzar: la central elèctrica Battersea, que recobrava vida a la vora del riu Tàmesi.

VINT&CINC

2011-06-20T17:15:00.002+02:00

Avui em dono el gust d'autofelicitar-me per haver aconseguit arribar al quart de segle de vida sense haver-me trobar excepcionalment boig ni, penso jo, ser una ovella més del ramat. Arribo a les noces de plata (o d'argent) amb una plena salut i ànims per arribar a les d'or. Potser no estic, col·locat en la vida, on més m'agradaria i on tenia "planificat", però de ganes no me'n falten per continuar endavant.

I això que els darrers temps no han sigut els millors. Vaig començar el curs amb moltes ganes però, no sé com, se'n van anar. He tinguts bons moments, millors i normals. L'he espifiat molt i, suposo, hi ha coses que he fet bé. Però tot això és passat, tot i que en queden engrunes. Algú té la recepta de la força, les ganes i la il·lusió?

Però no tot són lamentacions. Al llarg d'aquests anys he tingut gent al meu costat, que m'ha recolzat en tot moment i han estat al meu costat. També hi ha qui ha passat més fugaçment (o no tant) i ha deixat, igualment, la seva empremta en mi. Tothom ha deixat un mínim de senyal en el meu interior i ho valoro tot, sempre. Agraeixo a aquesta gent que ha estat amb mi per tot el que m'ha aportar, i aprofito per disculpar el meu comportament que tinc algunes vegades, o sempre. No sempre resulta fàcil estar al meu costat i ho sento.

I, per acabar, presentar una capçalera especial per a l'ocasió. Ja la vaig canviar recentment sense fer cap avís ni res, però he cregut convenient que els celebrar els 25 és prou important com per fer alguna cosa força especial.

Gràcies.

Boca

2011-06-15T23:24:00.000+02:00

Aquí un altre disseny relacionat amb una dita catalana. Crec que no té gaire secret =)

EUR10

2011-06-14T13:14:00.001+02:00

D'aquí poc farà 10 anys que l'euro va arribar a les nostres vides. En el seu moment ja vaig tractar el tema del disseny dels bitllets dels euros i ara vinc a tocar les monedes ja que han presentat un concurs propostes per al disseny commemoratiu. He arribat tard per a enviar una proposta, però ja han presentat els finalistes:

Aquí la proposta 1, la proposta 2, la proposta 3, la proposta 4 i la proposta 5. Personalment cap em fa el pes ni hi veig un concepte prou interessant (de fet només veig concepte al primer finalista i a l'últim). I precisament la idea de les abelles és la que me resulta més interessant i adequada, però amb això tampoc li veig el què.

En clau de Sol

2011-06-10T00:41:00.000+02:00

El que havia de ser part del projecte final és, ara per ara, una presentació per al concurs de Samarretes en Català. Per sort, amb el temps millorem i tenim un altre criteri, més ric. I aprofitant aquest concurs he refet alguns dissenys (no calia, però així tinc excusa per mantenir-me ocupat XD). Aquí un d'ells.

Desuniformats

2011-05-28T13:31:00.001+02:00

Irene Rigau, Consellera d'Ensenyament

Només cal un simple comentari per a que tots els mitjans de comunicació voletegin sense parar. Ja fa un temps que la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ens va instar a reflexionar sobre l'ús dels uniformes als col·legis catalans, atribuint-ho a l'obsessió i competència del jovent per la forma de vestir, lligat directament a les modes. La Consellera només va posar la pilota en joc esperant que es formés debat, tot i que va mostrar des del principi un posicionament a favor de l'ús d'aquesta indumentària, deixant ben clar, també, que el Govern no té previst cap norma relativa als uniformes.

I de moment així ha estat. Quant fa de tot això? Dos mesos, ja. Se'n va parlar molt uns quants dies i ara ja ningú se'n recorda. Però jo sí, i vull continuar la reflexió d'aquells dies.

Els típics estudiants japonesos uniformats.

El debat (i polèmica) estaven servits. Hi havia, suposo que encara, els dos bàndols: a favor i en contra. Ben remenats sobre si ja feia temps que calia fer alguna cosa al respecte o si no cal tornar a moure aquest tema. Per les dues parts hi ha opinions força raonables de perquè s'hauria de fomentar l'ús de l'uniforme a les nostres escoles o perquè no seria gens productiu.

Abans de posar-me a enumerar motius dels dos equips faré una reflexió que em sembla curiosa: no he vist enlloc que ningú digui, tan a favor com en contra, que l'ús d'uniformes eclipsaria les "modes" culturals i, per tant, s'aboliria l'ús de mocadors al cap de les noies musulmanes. Aquest és un tema que no molt abans va ser noticia pel fet que a Lleida es va prohibir l'ús d'aquest "uniforme" en edificis públics, i em resulta curiós que no es vegi un lligam immediat (potser sóc jo que no n'he llegit prou).

I ara sí, passo a mostrar opinions de les dues bandes, opinions que he trobat per la xarxa i que són ben verídiques. Invito a qui llegeixi això a proposar el que sigui per allargar les llistes.

Altres formes d'uniforme.

A favor:

Si no vols uniforme, ves a un col·legi que no el requereixi.
Evita pensar cada matí que posar als nens.
Tot i el cost inicial, a la llarga s'amortitza.
Evita discriminacions.
No és tracta d'homogeneïtzar per a que semblin corders, sinó en apartar la diferenciació segons els modelets que portin.

En contra:

No es pot obligar a portar uniforme a qui no vulgui.
S'ha de fomentar l'individualisme.
L'educació ha d'incloure, també, el saber vestir, saber com hem d'anar en cada moment.
Si els vesteixes d'uniforme, els hi acabes posant també durant les vacances.
A pesar de l'uniforme, qui vol destacar, ho fa de qualsevol manera.

Aquest més semblant a l'escolar...

També he trobat alguna valoració neutra com que els nens són uns malparlats, inquiets, bruts, etc. amb uniforme o sense. Tot i que opino que això no té a veure amb l'uniforme sinó amb l'educació que se li dona (fins a cert punt, clar, els nens són nens).

Com a valoració personal: en els meus anys de col·legi i institut no portàvem uniforme, sols la bata al parvulari i part de primària, i xandall per a educació física i les excursions (de petits). No recordo que hi haguessin aquests problemes amb la moda i la roba a les aules. Potser sóc jo que era dels margis i anava a la meva bola, passant d'aquestes "merdes". Vaig equivocat o... què ha canviat?

Aquí no deixem d'anar uniformats.

I com a punt final i donant un vot a favor de la Consellera Rigau: aquesta dona porta molts anys en l'ensenyament a peu de carrer i, deixant de banda la seva ideologia política, segur que s'ha trobat moltes coses. Dedueixo, així, que la seva reflexió no és en va. Al cap i a la fi, tard o d'hora tots acabem portant uniforme.

Una bona patria

2011-05-25T11:43:00.000+02:00

Llegeixo a Foroalfa un article de Norberto Chaves, expert en imatge corporativa, sobre la nova marca de Perú. Això em recorda un treball que vam fer sobre precisament això i relacionat amb aquest savi del disseny: agafar una marca que havíem creat i aplicar-li 14 paràmetres per analitzar-la. En aquest article en comenta 9 que, ara no sé si amb el temps els ha reduït o simplement són els més adequats per a aquest cas concret.

Una marca de país ha de mostrar explícitament signes assumits al país com a autèntiques icones nacionals". Aquesta capacitat emblemàtica la veig realment necessària, sinó com pots vendre la teva pàtria sense quelcom que sigui directament reconeixedor? El gall portuguès, la pizza italiana (per exemple XD), les crêpes franceses (m'entra gana) o les pameles xarones angleses (amb una mica de conya).

La marca ha d'identificar tot un país, pel que ha de tenir una alta qualitat gràfica en una "altíssima harmonia formal, cromàtica i tipogràfica". Bé, això a qualsevol marca, no? Ni que sigui per a Peixateria Pepis.

Ha de mostrar versatilitat per poder ser integrada en qualsevol àmbit, ja que ha d'acompanyar "missatges comercials, culturals, esportius, turístics, científics...".

En una pertinença tipològica i estilística adequada per no semblar el que no és. Es tracta de "vendre" un país, no un perfum o una discoteca.

La marca ha de sobreviure en el pas del temps, sinó s'hauria de canviar cada dos per tres i perdria identitat, per que ha de mostrar una alta vigència, essent aliena a qualsevol moda.

Finalment Chaves nombra les "condicions de lectura pròpies d'una marca-país" exigint estridència, llegibilitat, pregnància, reductibilitat i preproductibilitat. El que ha de tenir tota marca, vaja, cridant l'atenció captant-se ràpidament i deforma fidel, fàcil de ser recordada i suportar versions molt petites sense perdre els valors i reproduir-se en qualsevol material i tècnica.

I un bon exemple d'això, segons Chaves, seria la marca de Canadà. Ara podeu comparar:

Ressaca més indignada

2011-05-23T21:40:00.001+02:00

En un moment com el present, amb la crisi el que comporta, suposo que era d'esperar que arribés algun moviment reivindicatiu. Una revolució passiva en que els integrants es limiten a acampar a diverses places del país, fent juntes i cassolades de tan en tan i, a les ciutats més grans que s'ho poden permetre, actes per a tota la família. I precisament això és el que, penso, fa més gran l'esdeveniment: tothom s'hi implica, siguin de dretes, esquerres, joves, grans, solters, families... Però la veritat és que no volia parlar realment d'això a pesar del títol de l'artícle.

El poble, reivindicant.

Anit vam patir els resultats de les eleccions que han comportat més canvis de les que he viscut. A Catalunya ja ens havíem preparat amb les anterior eleccions autonòmiques, on ens vam arribar a espantar amb algun que altre partit que casi entra al Parlament. Però durant aquests mesos aquests petits partits han pres força, entrant a molts ajuntaments els xenòfobs de la Plataforma per Catalunya i fent-ne caure l'aire fresc que volia aportar ERC, igual que ICV. Altrament també s'ha vist molt reforçat CUP, aconseguint un total de 101 regidors a tota Catalunya. Al País Basc ha sigut la polèmica Bildu qui ha escombrat de valent. Ha sigut gràcies a aquest moviment d'"indignats"?

Els socialistes, clars perdedors.

Per altra banda els grans fracassats de la jornada van ser els socialistes, perdent una barbaritat de regidors al llarg del territori, perdent gran part dels formatges dels ajuntaments i, en la majoria de casos, l'alcaldia. La dreta ha pujat com l'escuma, apoderant-se del control de la majoria d'ajuntaments ja sigui sols entrant a l'alcaldia o aconseguint la majoria absoluta allà on ja hi governaven.

Però els de CiU, en la majoria de casos, no a tot arreu ho tenen tan fàcil. Queden llargs camins de disputes per pactar amb els altres partits per poder governar al municipi en qüestió, cosa que no serà fàcil en tots els casos donades les circumstàncies de les localitats. A més es mostren oberts a tot tipus de pactes exceptuant amb el PxC (algú que mostra un cert criteri!) i amb el PP en el cas de Barcelona i Badalona (tot i que en aquest darrer la cosa és més complicada).

I les truites encara poden no acabar-se de girar en alguns casos, segons aquests pactes, però és ben clar que la dreta ha sigut la màxima vencedora a tota Espanya, provocant que Puigcercós anunciï la seva retirada del càrrec i canvis importants en el partit. A bones hores, no? Ja se la van fotre grossa a les autonòmiques, com per a decidir això ara, tot i que ja sabem que les municipals són un món a part i, precisament per això, els canvis haurien d'haver anat llavors i no ara. O no?

Finalment jo em quedo amb els 119.702 vots en blanc i 50.331 nuls a Catalunya. Un total de 170.033. Més de la meitat dels catalans vam anar a votar ahir. Alguns s'omplien la boca dient que la dreta guanyava quan hi havia poca participació. No sé jo si valoraria jo, això, de baixa participació.

Amb tot això: ha tingut tanta força, realment, el #noelsvotis? Temps al temps, les revolucions no arreglen res en dues setmanes.

Reflexionem

2011-05-20T23:32:00.012+02:00

Només vull enllaçar aquesta pàgina. Crec interessant i important utilitzar aquesta jornada de reflexió per meditar, de veritat, tot el que significa. I em sembla que aquest enllaç és una bona base, deixant de banda el que vol promoure:

Abstenciones, votos blancos y votos nulos… #nolesvotes « La libreta en blanco

Potser algunes coses de les que s'hi diuen no són ben bé certes, jo no sé gaire d'aquestes coses, però en qualsevol cas considero que és molt important que anem a votar, a fer sentir la nostra veu. I hem de saber que diem. Estic profundament en contra d'aquells que tenen unes fortes idees partidistes ben convençudes sense cap mena de fonament, pel simple fet de que els seus pares votaven aquell partit, igual que els seus avis (i no sé si podem pujar gaires generacions més). La tendència actual sembla ser votar els partits de dretes, que pareix que ens poden assegurar millor estabilitat econòmica, diuen, tot i com n'està de descontenta el poble català amb les retallades del recent CiU pujat al govern de la Generalitat. Tot i així sembla que van forts i que tenen totes les de continuar remuntant.

Diumenge sabrem el què.

No és que vulgui fer propaganda...

2011-05-18T15:06:00.000+02:00

... però crec que val la pena XD Al menys en aquest cas pel caire dels vídeos. En el seu moment ja vaig parlar sobre les eleccions al Parlament de Catalunya i ara, a res i menys de les municipals, m'animo a posar aquí un parell de vídeos sobre un partit que, veient això, no sé si pretén no mostrar-se tan seriós o prendre'ns el pèl. Tampoc sé fins a quin punt són vídeos "oficials" seus o fets per algú que se'n burla, amb ironia. En qualsevol cas jo aquí ho comparteixo, i espero que ningú me posi al costat d'aquesta gent ni tampoc d'esquena, no pretenc mostrar la meva posició en cap moment.

No cal fer gaire èmfasi al símil del principi del vídeo amb el d'una pel·lícula de caire lasciu, amb aquestes noietes ensenyant cuixa, jugant a la corda amb sabates de taló i cara de "menjar bé". I, sincerament, a la cara d'Anglada no li falta libido... I diuen que això és un spot però no les tinc totes, eh? Massa conya...

Aquest ja era de les eleccions passades, però jo l'he descobert recentment juntament amb l'anterior (i que, total, tots dos es podrien posar en qualsevol de els eleccions que tenim):

I això ja és per delirar i tot! XD Suposo que això no té enllaç directe amb el partit, però en qualsevol cas les risses les tenim asegurades.

Per altra banda avui he rebut a casa la propaganda electoral d'aquest partit on, a més del sobre i papereta pertinents, amb l'opuscle propagandístic, hi havia un xec simulat atacant directament al "pacte nacional per la immigració aprovat pel Parlament de Catalunya (PP, CiU, PSC, Equerra, ICV, C's)" per la repartició de quatre mil milions d'euros els dos últims anys entre els immigrants.

Diccionari de català: avestruz

2011-05-16T18:43:00.000+02:00

Sorprès estava al descobrir que no em sortia avestruç al diccionari. Ni avestrus ni res per l'estil. I tot ha començat perquè he llegit la paraula, dintre un context en català, i he dubtat de si el gènere utilitzat era masculí o femení, com he vist escrit.

I he tingut un 2x1, típica oferta de supermercat. La paraula correcta per nombrar aquest au (masculí, per tant) que pot arribar a fer dos metres i mig d'alçada, poden córrer fins a 65 km/h i ponen ous que ben just podríem agafar amb una mà seria estruç. No se'n va de gaire del mot en castellà, però si en català se'n diu així, així li hem de dir, no? Coses més estranyes us he posat!

Hereu vs. Trias

2011-05-14T00:00:00.002+02:00

Segur que recordeu aquells anuncis d'Apple en que veiem un cara a cara entre un noi que representaba les Mac i un homo que representaba Windows? En un canal de Youtube veiem com el partir socialista de Barcelona ha agafat aquesta idea per fer el mateix contra el seu principal rival, Xavier Trias, deixant-lo bastant malament:

Els temes tractats en els diferents vídeos van des del Bicing fins les retallades, passant per les comparatives ideològiques dels dos partits (com podem veure al vídeo) o la bipolaritat partidista del candidat de CiU a Barcelona

Per ara hi ha 10 vídeos que no arriben al minut de duració i que no és que tinguin extremades visualitzacions, amb una mitjana de 227 (al moment d'escriure això). I sembla que no els ajuda gaire en la campanya, ja que els moviments que fa el partit fora del món virtual provoca més detractors que no pas fans

Però la cosa no acaba aquí. Al canal oficial de la campanya de Jordi Hereu hi ha certs vídeos que demostren aquestes disputes internes que sembla que té Xavier Trias:

Independentment de que ens pugui fer gràcia o no l'humor de Jordi vs. Xavier, està clar que aposten fort per aquest tàndem contra el seu oponent. Aquest costum dels polítics per desprestigiar els seus contrincants. Però, ep! les proves són irrefutables.

Llegeix el món al teu Android

2011-02-21T12:44:00.001+01:00

Ja disposàvem de diversos serveis de lectura en línia per a Android, però ara arriba Google eBooks al nostre robot verds preferit (n'hi ha d'altres?) Per ara és una aplicació disponible solament als Estats Units (aquests americans...) Però hi ha gent molt maca que, pensant amb els nostres androides més impacients, ja ens l'ofereix aquí i aquí.

La aplicació és molt simple: només obrir-la veiem una barra superior amb el logo "Books" i els botons "Get eBooks" (que ens obre els navegador web, portant-nos a la pagina de Google eBooks) i el buscador. La resto és per a las miniatures de las portades dels llibres.

Al menú, pitjant dita tecla, podem:

- Ordenar els llibres: pels llegits recentment, per títol i per autor.
- Administrar-los: amb una senzilla llista i les opcions d'esborrar i permetre llegir-los sense connexió (la xinxeta).
- Comptes: ens porta als comptes de Google, per si en tenim més d'un.
- Ajustaments: amb l'opció d'escollir on emmagatzemar els llibres (a la memòria del telèfon o a la targeta SD) i les explicacions del servei i privacitat.

Ja dins el llibre, anem al que toca, se'ns presenta la primera pàgina en pantalla completa d'una versió ben llegible i que amb només fer lliscar el dit anem passant pàgines virtuals. Uns lliscants ens mostren a dalt el nom del llibre i a sota una barra per la que podrem moure'ns per les pàgines més directament.

Hi tenim les opcions d'anar al capítol que desitgem, mostrar les escanejades originals del llibre, canviar el text (mida, tipus de lletra, interlineat...), canviar el tema (amb el fons blanc o negre) i la brillantor.

Si estams llegint i sortim de l'aplicació no passa res, al reobrir el llibre ens trobem a la mateixa pàgina on ens havíem quedat.

Una aplicació senzilla però justa, potser faltaria millorar la navegabilitat dins del llibre però així ja ens permet fer el bàsic: llegir amb certa comoditat (dependrà també del nostre mòbil) i moure'ns per la biblioteca amb certa soltesa.

2011-02-13T22:46:00.001+01:00

Fa molts anys, jo ni havia nascut, Apple va revolucionar el nadó de la informàtica. Aquesta marca pretenia fugir de les seves competidores mostrant-se com l'alternativa, la revolució:

Un clar atac a Microsoft. En vint-i-set anys s'ha escrit molt sobre l'anunci d'Apple i jo no pretenc ser-ne un més.

La vida dóna moltes voltes: qui abans es mostrava com una revolucionaria, Apple, ara rep del seu bastó. I és que la vida no perdona a ningú, David es pot transformar en Goliat. Ara Apple és una empresa de prestigi que podem veure més pròxima a l'altre gegant informàtic, Microsoft, que no pas com aquell distintiu amb certs valors. Motorola, una altra empresa que no ens resulta desconeguda, vol rellevar el paper d'Apple del 1984. Però no és fàcil guanyar l'empresa de la poma rosegada i primer Motorola va preparar el ring amb un parell de rivals esquitxats:

Una ruta evolutiva de les tablets, tocant l'iPad i fins i tot la seva cosina-germana Samsung Galaxy Tab (dient que sí, és una tablet amb Android, però amb un sistema operatiu pensat per a smartphones). A més un final misteriós amb una abella, tot i que els posats al tema ja veiem per on van els trets, i és que la versió Android de la tablet de Motorola serà la 3.0, l'anomenada Honeycomb.

Però tornant a la guerra dels més grans i aquest anunci d'Apple del '84 trobem, per fi, una nova "versió" d'aquest, aquesta vegada amb canvi de protagonista i vilà:

Això ja fa temps que ho penso i aquest anunci, emès durant la publicitat de la popular Super Bowl, ens ho deixa clar. Abans si volies ser diferent necessitaves un Mac, ara si no vols ser una ovella més t'has de comprar una Motorola XOOM. A més ens convida a fer canviar els altres amb un simple gest (tot i que prefereixo que me regalin la XOOM que un ram de flors XD).

I per acabar un altre anunci emès durant la Super Bowl i que també té a veure amb Android. En aquest cas l'esperat híbrid entre smartphone i videoconsola portàtil, obra del mort vivent Sony Ericsson: l'Xperia Play.

Personalment em sembla un anunci amb una mica de mal gust, a part que per molt que el robotet tingui aquest carnosos polzes no crec que pugui jugar ni a la petaca. Sony Ericsson no l'encerta, no.

Diccionari de català: agobiar

2011-01-28T15:37:00.000+01:00

Que diem coses incorrectes és una cosa que tinc clara des de fa molt de temps, però m'he adonat que encara en diem més del que creia. I agobiar n'és una i crec que ben grossa, ja que realment la diem tan tranquil·lament com si fos ben correcta i no és així ni de bon tros.

A més, en català, tenim tres paraules ben maques per a donar diferents matisos al mot castellà agobiar com poden ser angoixar, atabalar o aclaparar.

Ara el més difícil: intentar treure'ns del cap la paraula incorrecta i sembrar-hi les tres possibilitats que tenim.

Android salvant el món

2011-01-13T17:43:00.001+01:00

Samsung, per vendre els seus smartphones Galaxy, ens mostra cinc maneres diferents de neutralitzar uns lladres i sortir-ne més que victoriosos: com autèntics herois. A més ens ho presenta aprofitant les possibilitats dels enllaços dins els vídeos de YouTube, amb un vídeo presentació de l'escena i llavors podem escollir un personatge amb el que volem "jugar".

Els dissenys de l'any

2011-01-06T00:04:00.001+01:00

Com a seguidor de "El blog de Belladona: salpicando diseño" m'he quedat parat amb els resultats de la web Brand New sobre els millors i pitjors redissenys de marques d'aquest any. Passo ja a l'acció deixant-vos aquí la dotzena posició de cada modalitat, enllaçant-ho a les respectives pàgines:

Un curiós canvi, sembla mentida, la veritat: agafar l'original i tallar-li els peus.

Un canvi radical on ni el nom és el mateix, canviant el "college" per "university" (potser el motiu del canvi de la marca)

Tota la galàxia en una tauleta

2010-12-16T19:29:00.001+01:00

Vodafone, per presentar la Samsung Galaxy Tab, l'aposta més actualment contra l'iPad, està realitzant a Espanya una curiosa campanya en ple Madrid, a la Plaça d'Espanya:

Tota la façana d'un edifici convertida en una pantalla de projecció mostrant aquest pràcticament nou gadget. Simple i molt vistós, segur que ben efectiu. En el següent vídeo, després d'una pesada presentació, podem veure el veritable ús d'aquest "mapping".

Com s'ho passen de bé aquests de Google Chrome OS

2010-12-10T00:45:00.000+01:00

Vas calent? Vota.

2010-11-25T20:30:00.002+01:00

O una cosa així pretenen dir-nos les joventuts socialistes:

I no són els únics:

Diccionari de català: chasis

2010-11-14T18:57:00.000+01:00

Aquesta pensareu que la teniu clara: "s'escriu igual però en comptes de la ch s'hi posa x i pel so es dobla la s. ERROR! Bé, sí i no. Error en que només sigui això: de fet en català el mot correcte seria xassís.

I a part una cosa curiosa en la que no havia caigut: el xassís és l'estructura bàsica de, per exemple, un cotxe, com es mostra a la fotografia. Alguns pensareu que sóc idiota XDDD

I ja posats en aquest tema deixo el següent vídeo:

L'espanyol es torna boig

2010-11-07T16:03:00.000+01:00

"Escribir guión será una falta de ortografía"diu Salvador Gutiérrez Ordóñez, l'actual coordinador de la Real Academia Española de la Lengua. Entre d'altres volen eliminar accents a diferents paraules i concretar el nomenament de certes lletres. Segons un article digital d'El País.com en trobem amb el següent:

Canvis en el nom de les lletres. "Be para b; uve para v; doble uve para w; ye para y (en lugar de i griega)". En el català se'ns escapa moltes vegades "be alta" i "ve baixa" i per a la "w" cadascú ho diu d'una manera "uve doble, ve doble o doble ve". Estaria d'acord en que s'intentés fer que l'ús de les b i v fos el correcte però no que es forcés a dir només "uve doble" quan tota la vida s'ha dit de totes formes. I que canviïn la "y griega" em sembla abominable, mai en la vida havia sentit això de "ye" i que s'utilitzi en certs llocs em fa pensar que haurien de ser correctes tots dos, tot i que segons en quins casos considero que a la gent li agrada carregar-se la llengua per sistema i aquests de dalt prefereixen canviar-ho per a que la gent parli més correctament a que solucionar els problemes de base i aprenentatge.

La ch i ll desapareixen de l'alfabet. Em sembla correctíssim. Aquí estem parlant de sons però l'alfabet està compost de lletres i no de sons, no? En tots dos casos tenim dues lletres juntes envoltades de lletres soltes, pel que veig evident que això havia de passar, de fet no sé com van arribar a estar incloses.

Desaparició d'alguns accents gràfics diacrítics. Pert a solo i els demostratius ens diuen que "como estas distinciones no se ajustaban estrictamente a las reglas de la tilde diacrítica (pues en ningún caso se opone una palabra tónica a una átona), desde 1959 las normas ortográficas restringían la obligatoriedad del acento gráfico únicamente para las situaciones de posible ambigüedad. Dado que tales casos son muy poco frecuentes y que son fácilmente resueltos por el contexto, se acuerda que se puede no tildar el adverbio solo y los pronombres demostrativos incluso en casos de posible ambigüedad". Això diuen tot i que no condemnaran el seu ús. Ens donen una mica de marge, vaja, però de moment porten la intenció d'esborrar aquests accents i això em porta a pensar que potser algun dia es voldran carregar tots els accents gràfics. Exagero? Potser (i espero).

Monosíl·labs a efectes ortogràfics sense accent. Això de "a efectes ortogràfics" em sona ben estrany, veient que separen l'escriptura de la pronunciació quan penso que és una cosa que va directament unida. En tot cas a l'article no profunditzen tant i jo no sé fins a quin punt fer-ne cas...

La "o" perd el seu accent. Fins ara, per norma, s'havia d'accentuar la lletra "o" que es posés entre xifres (1 ó 2 euros) per a que aquesta no és confongués pel número "0". Amb les noves tecnologies i el, cada cop més, gran ús d'aquestes per escriure (des de la màquina d'escriure fins als ordinadors) han decidit que ja no cal aquesta distinció gràfica, ja que l'escriptura digital ens permet distingir o de 0, oi? I ja està? Això vol dir que ens prohibeixen escriure a mà perquè sinó ens podem veure forçats a crear errors a l'hora d'entendre el que escrivim? I igualment em sembla que es pot confondre ja que hi ha milers de tipografies i algunes no mostren prou diferència (com la que estic utilitzant aquí mateix), pel que soltes poden mostrar confusió de totes formes.

El fonema /k/ guanya força. Segons el coordinador de la nova ortografia la lletra "k" és plenament espanyola. En aquest idioma la lletra "q" va sempre acompanyada per fer el so /k/. "(...) la escritura con q de algunas palabras (Iraq, Qatar, quórum) representa una incongruencia con las reglas". Estic d'acord, però fins a cert punt ja que ells proposen que aquests tres exemples ara siguin "Irak", "Catar", i "cuórum" i deixar l'ús anterior correcte però amb itàlica, usats com estrangerismes. Estic a favor de la catalanització, i per tant espanyolització, de mots estrangers, tot i que el veig un tema delicat. Per què Irak i no Irac? No veig que la "k" estigui tan dins de les nostres llengües, fins i tot optaria per escriure "quilo". Utilitzeu la k fora d'aquesta paraula o estrangerismes? Jo no.

I fins aquí el meu crític anàlisi dels grans canvis que tindrem a la nostra segona llengua (al menys per a mi i la gent del meu entorn). Potser pensareu que sóc exagerat, que no hi ha per a tant, que m'equivoco. Potser que me quedo curt i que hauria de ser més dràstic, enviar a inquisició totes aquestes noves normes. Jo penso això en base a la meva experiència, a la meva vida. Puc canviar d'idea? Puc.

Per un internet més feliç

2010-10-29T19:30:00.000+02:00

La marca de roba catalana Desigual sempre ha anat més enllà de simplement vendre jerseis, samarretes, pantalons i jaquetes. Des de trobades petoneres a les seves festes per als clients habituals. Aquesta vegada volen promoure un món millor fent un internet feliç:

Crec que no hi ha res més a dir, ja podeu entrar a Happy Hunters! I... per què limitar-ho a Desigual? Podem promoure un món millor i un internet més feliç als vostres blocs, microblocs, xarxes socials...

AXE fa desaparèixer les noies

2010-10-26T15:00:00.000+02:00

AXE ens té acostumats, en els seus anuncis, a ensenyar femelles desitjoses d'aquell mascle que utilitza el seu producte. Moltes de les seves publicitats han portat una llarga polèmica donats els usos d'aquestes noies.

Però a França han girat la truita: de mostrar-nos un munt de xavales passen a un anunci molt diferent. Abans que el mireu faré d'endeví: us hi jugueu un refresc a que el tornareu a mirar?

Què, quants refrescs em deveu?

Diccionari de català: despedida

2010-09-29T16:04:00.000+02:00

Quantes vegades heu anat o us heu referit a una despedida de solter/a o us heu despedit d'algú?

Saps que és incorrecta aquesta paraula en català? És tan fàcil com dir comiat o acomiadar. Hi ha qui ho podria canviar per un dir adéu.

Els madrilenys van zombis

2010-09-20T06:41:00.000+02:00

Els madrilenys un bon dia es despertar i es van adonar de que havien estat envaïts! Tots per allí bojos, cridant!!! No cridaries tu si anessis tranquil·lament pel carrer i et trobessis un braç sortint de les cloaques? D'acord, potser cridar no, però un bon ensurt si no ho veus venir segur que sí:

Aquesta campanya de màrqueting de carrer va ser ideada per Bungalow25, que ja ens té acostumats a uns anuncis de televisió ben curiosos i efectius. Els braços estaven fets amb silicona i posats a les sortides del clavegueram, portes d'autobusos, zones enjardinades... tot el que veieu al vídeo.

ciència|DISSENY|religió

2010-09-15T18:06:00.003+02:00

La palabra «diseño» se ha convertido en todoterreno. Significa al mismo tiempo, lo bueno y lo malo, lo útil, lo inútil y lo fútil, lo mejor y lo peor. La prensa internacional de los días 3, 4 y 5 de Septiembre ha avivado el asunto.

Així comença l'article Cosas de diseñadores que el badaloní Joan Costa ha publicat a Foro Alfa. Aquest comunicòleg, dissenyador, sociòleg i investigador de la comunicació visual, entre altres, ens ensenya les novetats sobre el mot "disseny" respecte a la ciència i la religió. Sí, sí! Ciència i religió, dues entitats sempre contraries que sembla que volen compartir una cosa. En format de conversa, aquest dissenyador autodidacta ens ofereix les dues bandes i aprofita per continuar les dues eternes lluites: ciència contra religió i què és i què no és disseny.

—Resulta que, desde el mismísimo Vaticano hasta los científicos ateos militantes están de acuerdo en una sola cosa: que el Universo es ¡un producto de diseño!

—Pues ya es raro.

—Así es. La religión proclama el Diseño Inteligente; el Universo fue diseñado por una inteligencia superior: Dios. La ciencia defiende lo contrario: The Grand Design, o sea que fue obra del Big Bang, vamos, que el Universo se creó de la nada como consecuencia de las leyes de la física. Así lo declara el célebre astrofísico británico Stephen Hawking en su último libro «El Gran Diseño» que se pone a la venta esta semana. Estos días la prensa mundial ha anticipado algunos fragmentos. Y el escándalo ya está servido.

Ei, i ho diu el gran Hawking! I aquí ens intenten colar tota la lluita de les creences i la raó, amb breus adjectius d'uns i altres fins que... ep! sortim els dissenyadors pel mig:

—(...) Tienes razón, es traumático para los creacionistas.

—¡Y para nosotros, los diseñadores! Dios diseña, la física diseña, yo diseño, tú diseñas, cualquiera con un Apple diseña... ¡A dónde vamos a parar con tanta competencia!

—Y encima, desleal.

—Ya te decía, por una parte ¡gloria al Diseño! No se puede prescindir de él. Pero por otra parte, la frustración. Lo que me descoloca es que ya no entiendo nada. Más o menos, sabía lo que es el diseño, mi oficio. Ahora ya no lo sé, míralo por donde lo mires.

—Hombre, son cosas diferentes.

Coi, i tan diferents... Ara em diran que el que jo faig, modestament, al meu ordinador és comparable al que fan els científics o déu?!—Pero fíjate como todo se nos complica. Hasta ahora, el diseño estaba desacreditado: leíamos en la prensa y escuchábamos en la radio y la televisión, y hasta veíamos en la calle anuncios como «muebles de diseño», «ropa de diseño», «peluquería de diseño» y hasta «sonrisas de diseño». Los más malintencionados hablan de «atracos diseñados», «droga de diseño» y últimamente he leído incluso «terrorismo de diseño».

—¡Es el colmo! Equiparar Dios y los terroristas con los científicos, los peluqueros y los capos de la droga...

Doncs sí, quines comparacions. Però ho ha dit Hawking, eh!

—Y para más inri, el físico Jorge Wagensberg sale y dice que Hawking, con su The Grand Design no quiere decir «Design» sino «Designio».

—La que faltaba. Además del lío que tenemos, y de los que quieren que diseño sea arte, ahora resulta que diseño no es diseño sino designio. ¿Somos «designiadores» y no «diseñadores»? La verdad es que estoy hecho un lío.

Quines ganes d'emprendre les coses al revés, quina forma de mofar-se, no? XD I a més afegeixen que "la física parece más eficiente porque hizo el mundo en un tris-tras. Lo de Dios es más artesanal. Y tal vez la física fue también más creativa: el Big Bang no nos hizo a imagen y semejanza de un modelo, nos inventó de cero". A liar més la troca. A ningú se li ha passat pel cap impugnar el prestigiós científic i dir que s'ha equivocat, que és impossible "dissenyar" l'univers?
I aquí arriba la millor frase que penso que se'n pot extreure de tot el text, una frase que vola entre més intents o espècies de retòriques i per a mi serveix per a tancar-ho tot:

— (...) Si el universo ha sido diseñado tal como afirman unos y otros, eso significa que ha habido un proyecto previo, unos objetivos, un plan mental...

Si no existeix qui pensar el "disseny", com en pot haver?

Zombis 3D

2010-09-04T16:07:00.024+02:00

Cada vegada hi ha més pel·lícules en 3D als nostres cinemes, però fins ara amb uns efectes bastant trists, que no treien tot el suc a aquesta tecnologia, cosa que me feia pensar que realment les pel·lícules 3D no valien la pena. Però, per sort, ja tinc motius per no opinar-ho, al menys, generalitzar-ho.

La quarta part de la saga Resident Evil, basada en els videojocs i subtitulada Afterlife (o Ultratumba a Espanya) ens torna a portar per un, diguem-ne, món paral·lel on està tota la Terra ja arrebossada de zombis, cosa provocada pel Virus-T. Des de ben començada la pel·lícula ja trobem acció per part de l'Alice (la ucraïnesa Milla Jovovich) amb una de les novetats de la saga cinematogràfica per als videojugadors de l'homònim a Capcom: un Albert Weker (Shawn Roberts) fidel als jocs.

Una pel·li d'acció i terror, potser amb més del primer que del segon en aquesta entrega, però per a res desil·lusionadora. A més es recuperen personatges anteriors que van agradar al públic. En alguns moments, veient els zombis, sembla que siguin més aviat Pokémons; per altra banda l'Albert Weker sembla Matrix de dalt a baix (mescla entre Neo i Smith).

I, per a mi, els dos punts forts del film: un genial 3D en que aprofita molt bé aquesta tecnologia i que ens veiem com en els típics (horribles) anuncis dels cinemes 3D en que ens apartem perquè les bales, fragments de vidre i altres ens ven a la cara; i la genial banda sonora, sobre tres quarts d'hora (segons el CD de la BSO) d'un seguit de cançons que a penes van parant al llarg de la pel·lícula (de noranta set minuts) i que ens acompanyen d'una forma perfectament lligada a les imatges, semblant en alguns moments un videoclip.

Impressionant pel·lícula, penso, digna de veure per a qualsevol amant de l'estil i la temàtica, també de la protagonista ja que de roba la veiem força lleugera, com sempre, en alguna que altra escena. Sobre les seguidors del videojoc no puc opinar, però jo li poso 4 petjades de 5 i perquè diuen que tot és millorable!

Jesucrist 2.0

2010-09-01T18:51:00.002+02:00

Quines coses més divertides et pots arribar a trobar per la xarxa, aquesta vegada trobat al bloc de BelladonaLab que a la vegada està extret del de Señorita Puri. L'he traduït i m'he pres la llibertat de fer alguna modificació.

- El món hagués hagut d'estar acabat per a ahir.

- La bíblia es vendria per fascicles col·leccionables.

- El primer fascicle aniria, de regal, amb un rem (escala 1/100) de l'arca de Noé.
- Adam i Eva haurien sigut uns atractius pares de família de 25 anys amb un preciós fill de 12 jugant feliç.

- La serp? Un Golden Retriever amb el pèl ben lluent i corrent a càmera lenta.

- I la poma? Es quedaria com està, per descomptat ;P

- Demanaria que la creu fos molt més gran.

- Escriuria 9 manament i, per només 29,99€, ens deixarien veure el 10è*.

- L'últim sopar seria d'angules, nècores i percebes. El pagaria l'agència.

- L'hòstia sagrada tindria bífids actius i l'aigua beneïda L-Casei Inmunitas.

- Déu descansaria el setè dia mentre l'equip creatiu se'l passaria a l'agència arreglant-ho tot.

- I el dilluns veuria déu el que havia creat i consideraria que tot era bo.

- I demanaria que hi donessin una volta.

I si en algun moment algú goses culpar que el món era un desastre ell diria: "No culpis a déu... Culpa al dels comptes per no haver fet bé el briefing"

*Només fins a final de mes. IVA i Impostos especials no inclosos.

I per a rematar recomano visitar Jesus is Love, un Tumblr amb imatges com aquesta XD

Els no-canvis d'MSN

2010-08-25T17:34:00.000+02:00

Ja fa uns llargs mesos em vaig assabentar de que el portal d'Internet MSN retocava la seva imatge per a mostrar una marca més evolucionada i adequada als nous temps, amb una papallona més plana i rígida però amb un degradat més fort i transparència més notòria, altrament amb més perspectiva però sense ombra fora d'ella mateixa.

Per altra banda el logotip ha fet un gran canvi, amb l'única similitud que utilitza lletres minúscules, però amb una tipografia molt geomètrica i més fina, sense la itàlica ni la negreta que utilitzaven abans (guanyant així en el sobrepes que tenia, més lligat a la papallona actual) i, sembla, a mig fer ja que les astes ascendents de la "m" i la "n" sembla que es quedin a punt d'arribar a l'alçada correcta. A més d'a prop, o en gran, diria que la "s" tampoc acaba d'estar ben feta del tot, sembla que alguna cosa no acabi de quadrar-hi. Però en general hi veig una millora considerable i que ja veia necessària.

Per altra part la mateixa web mostrava uns canvis molt significatius, passant a la mínima expressió possible, al minimalisme literal.

Però la veritable raó d'aquest article va per una altra banda. Feta la introducció i la posada en situació vaig a exposar la meva "preocupació":

Comparant les versions espanyola i americana d'aquest portal veiem que una segueix igual que sempre, no ha canviat res. Mirant les versions, per exemple, russa i francesa veiem el model espanyol, encara. Suposo que no hi ha cap intenció de fer el pas per ara, sinó ja ho haurien fet. Però no entenc perquè hi ha d'haver aquesta diferencia i trencament de la unitat de la marca, seria com si encara trobéssim cartells d'Amena, Airtel o MoviLine pel carrer (que algun adhesiu hi deu haver!). I més sent en temes d'internet que no costa tant canviar els arxius jpg i una mica el codi HTML (per no dir que és un copiar/enganxar ben simple).

Per ara els usuaris europeus d'aquest portal hauran de continuar veient la versió antiga, esperem que algun dia es renovi com l'americana.

3DVERTS

2010-08-20T16:53:00.000+02:00

Amb això de l'arribada del 3D al cinema convencional 'està revolucionant tot el panorama, o això s'intenta. I la marca d'automòbils Opel ens porta aquest anunci amb el 3D "tradicional", el dels vidres vermell i blau. Potser aconsegueix millor efecte que el del cinema.

Per si no teniu aquestes ulleres o us fa mandra allargar-vos fins la llibreria més pròxima, a la web d'Opel en podeu aconseguir unes simplement omplint un formulari, a part d'entrar a un concurs només per contar globets. Clar que haureu d'esperar per a tenir-les, però si la mandra us pot...

Per altra banda estan els anuncis en el 3D, diguem-ne, actual. Per a anunciar-se a si mateix, Sony ha fet un anunci utilitzant la tecnologia que utilitzen al cinema. Evidentment sense les ulleres adequades (i aquí sí que no serveixen les del paper de cel·lofana).

I una altra empresa de televisors amb tecnologia 3D que es vol vendre ens mostra un anunci que impacta visualment sense necessitat d'ulleres de cap tipus:

Al cap i a la fi potser el sistema tradicional és el més impactant, sense deformar-nos la visió en colors o formes.

El súmmum de la vagància (amb el zapping)

2010-08-16T18:48:00.000+02:00

A la web d'engadget he trobat aquest curiós invent:

Tenint en compte que ja apareix un comandament a distancia a la fotografia ja es pot veure de que es tracta, suposo, i més havent llegit el títol de l'entrada. És un meravellós dispositiu que, acoblat al comandament, canvia de canal cada minut. Com ja es pot veure el mecanisme és ben simple: un temporitzador (que sembla el típic rellotge barat), una base i un petit dispositiu que fa que cada minut s'activi el petit ditet mecànic que pitjarà el botó.

Deu tenir algun sistema d'emergència per a quan arribes a Intereconomía TV?

Levis camina pels EUA

2010-08-11T23:25:00.003+02:00

Un anunci viral que ens mostra aquesta creació artística en stopmotion d'un noi que va caminant per tota Amèrica:

A aquest anunci, amb 1931723 reproduccions ara mateix a Youtube, l'acompanya un "com es va fer" que ens mostra tots els secrets del vídeo.

Gainuncis

2010-07-12T18:10:00.003+02:00

En alguns casos volen realment promoure que la societat en tingui una visió "normal". D'altres donar un toc divertit...
Repassant les darreres entrades del bloc de la meva bona amiga Myriam m'han entrat ganes de tocar el tema dels anuncis gais. No sóc partidari dels guetos però sí de la normalització de certes coses de la vida, i aquesta, evidentment, n'és una. Preferiria posar anuncis on l'homosexualitat és una realitat més, ben normal i fluida, i no una cosa encara en vies de progrés i emancipació cultural i ideològica.

Un cas sobre el que deia: el pare no té ni p*** idea de que el seu fill és marica. És possible que a partir de la situació de l'anunci aquest li digui al seu progenitor la veritat, qui sap. Igualment no em sembla gens malament la idea de l'anunci. El McDo és un lloc per a tothom, com tu siguis.

Aquest és genial XD I el millor és la cara de la noia ^_^ Aquí sí es mostra l'homosexualitat com una cosa ben normal i acceptada.

Un anunci ben curiós... Deixant de banda el fet de que un animal pelut s'estigui afaitant i que això provoqui un cert toc zoofílic a l'anunci, és ben curiós i quan el veus per primera vegada et deixa ben xocat.

Similar al que ronda ara de Chupa-Chups, oi?

M'encantaria posar-ne més però crec que no cal passar-se... Diuen que 3 són multitud i n'he posat 4 =D

Pare, he pecat

2010-07-08T05:35:00.006+02:00

Bé... No ben bé, però es podria dir que sí. He dit avui una cosa que creia que MAI diria: "Mama, me'n vaig a veure el futbol". Sísísí! Així mateix!!!

Quina poca soltada direu alguns -o- Però qui me coneix bé i no tant bé sap que els esports en general i el futbol en particular me la porten més que f

luixa. Però també he de dir que poc he vist el partit... Hi ha hagut més xarreta que res XD

Sí, actualització xorrada, al menys escric alguna cosa i no té a veure amb Google...

Heus aquí un condó mundial XD

Internet en colors metàl·lics

2010-05-06T01:18:00.006+02:00

Títol una mica estrany, possiblement. M'explico: avui parlaré sobre el Google Chrome esperant que em titlleu de megafan de Google o el que sigui (exagerats...! XD). I ara ve l'explicació del títol de l'entrada:

Chrome (anglès) = Crom (català)

Crom:

Metall de transició, gris clar, brillant, dur, trencadís i refractari, emprat com a recobriment per a la protecció del ferro i altres metalls enfront de la corrosió i com a constituent dels acers inoxidables (símbol, Cr; nombre atòmic, 24; pes atòmic, 52).

Forma sufixada del mot gr. khrôma, ‘color’. Ex.: fitocrom, policroma.

Però tot això no ve perquè sí. El motiu de que publiqui això és el següent vídeo:

És sublim! I no és la primera vegada que veig un vídeo d'aquests, en tenen ja uns quants que estan la mar de bé.

I aquí un "com es va fer":

Podeu mirar altres meravelles d'aquestes als canals de Youtube de Google Chrome i Google Chrome UK. També els podeu trobar a Google Chrome ES.

I per finalitzar us deixo aquest regal.

De robotets verds va la cosa

2010-04-21T15:14:00.003+02:00

Ja fa més de 8 mesos que vaig comprar el meu preuat HTC Magic. Una mica més i m'emporta un Nokia, però per sort no n'hi havien, així que vaig decidir-me per l'opció que preferia tot i que no tant econòmica: Android. Jo el volia ne negre però em vaig haver de conformar amb el blanc ¬¬

Però el millor va venir després. Comprovar fins a quin punt aquellsmartphone és una passada i tot el que podia arribar a fer amb ell! Les coses més bàsiques com trucar/rebre trucades, enviar/rebre SMS han passat a ser el de menys. Ara puc rebre el meu correu a l'instant, pel que per fi puc entendre a que es referien els personatges de Nana quan enviaven e-mails des del mòbil! Més endavant vaig descobrir que podia compartir el calendari del mòbil amb el Google Calendar, que de fet són el mateix (i des de llavors que no me'n separo i aprofito per a tot).

Però realment el que fa gran aquest sistema operatiu per a mòbils no és tot això. Al cap i a la fi ja molt ho incorporen. I el que diré també ho tenen, però no igual: les aplicacions. Hi ha aplicacions per a tot i tots! Des de coses bàsiques com exploradors web, despertadors o lectors de QR fins a jocs més que entretinguts, el Google Maps, Sky Map, comandaments per a l'ordinador (el reproductor VLC, iTunes o el PC en si), els exploradors de realitat augmentada, llibres de receptes, diccionaris, bancs, Viquièdia, cronòmetres missatges (Gtalk de sèrie, eBuddy, Skype...), reproductors de música (a part del natiu) i, per descomptat, aplicacions per a les xarxes socials (Facebook, Tweeter, etc.) i infinitat més!

Però... Ostres, quantes coses! I quin pal buscar-ho tot, no? Sí, en part, però sempre hi ha qui ens ho posa més fàcil. En un principi seguia un parell de webs/blocs que no estaven malament, però la meravella va venir quan vaig descobrir El Androide Libre. No he vist cap altra web tan completa com aquesta, amb anàlisis a un fotimer d'aplicacions, noticies sobre els nous models de telèfons amb Android (o fins i tot microones XD) i tantes altres coses que m'hi fan entrar a diari des del Google Buzz (em resulta més pràctic). No és que tinguin un imagotip del tot encertat (al meu criteri, tot i que el robot és moníssim en totes les seves aplicacions), de vegades es veu que escriure no és el seu fort i potser alguna altra cosa, però el que es proposen fer està genial i jo els adoro per això *O*

Les animalades de Google

2010-04-01T14:46:00.006+02:00

Google continua revolucionant el món de la telefonia mòbil mitjançant l'Android amb una nova aplicació: Google Translate for Animals. Aquesta ens permet saber què diuen les nostres mascotes o animals de granja per un simple procès.

L'únic que haurem de fer és seleccionar l'espècie, pitjar el botó de gravació i apropar el telèfon al morro de la bèstia. Immediatament ens sortirà escrita la traducció. Podrem escoltar-ho amb el botó de reproduir. Aquí un exemple.

Me l'he baixat immediatament i l'he provat amb la meva estimada gata. És genial! Ella no ha obert la boca i m'ho ha traduït igualment!!! I ho fat també quan la gata no hi era i he pitjat el botó per error. Formidable!

Pare, no corris

2010-03-10T16:11:00.000+01:00

Les paraules, sobren:

Apple iPadSketch

2010-03-06T17:18:00.002+01:00

Ja vaig posar una cosa semblant fa temps i, al veure això a Pixfans, no me'n podia estar.

Un món més feliç

2010-03-02T23:44:00.005+01:00

Un bon amic m'ha passat un interessant vídeo que ha trobat en aquesta web que quedaria genial al bloc d'una bona amiga (sí, tots són bons XD).

Es tracta d'una campanya de Volkswagen amb el lema "The fun theory" que sembla voler fer un món més entretingut i menys seriós. Aquí la primera mostra que he vist:

Ja erets dels que feies exercici deixant de banda per les escales automàtiques o prefereixes la comoditat. I amb aquestes escales musicals canviaries l'hàbit?

Un altre, també musical, que pinta graciós és aquest:

I si entreu a la web i al seu Facebook veureu altres idees que podríeu arribar a posar en pràctica o fins i tot idear-ne alguna ;D

Els ossos valents

2010-02-28T22:46:00.005+01:00

Com acostumo a fer, recomano no veure el tràiler si teniu intenció de veure la pel·lícula. En aquest cas té l'explica tota. Però veure-la no té rebuig.

M'ha fet gràcia veure que aquí l'anomenava "Desde mi cielo", que precisament d'això va: d'una noia de 14 anys que és assassinada i, des del "cel", el "Més enllà" (o com se li vulgui dir) , veu el que passa a la vida de la seva família i el seu assassí mentre ella descobreix el món on ha anat a parar, cosa que em recorda molt a la pel·lícula "What drams may come" que va rodar Robin Williams el 1998.

Com us sentiríeu si, de cop, us adonéssiu que us han matat, sabeu qui i continueu tenint "consciència"? Quin sentiment tindríeu? Odi, frustració, ràbia... Veuríeu aquell maleït cretí com ronda pel que era la vostra vida tan tranquil, els vostres pares desfets, els germans seguint el mateix camí, el noi que t'agradava que no reacciona i et mors de ganes de tornar enrrere i tenir valor per a fer el que no vas gosar... Tota una fantàstica vida, la que pot tenir una adolescent dels anys '70, acabada de cop.

Un drama dels que tens la llàgrima a l'ull cada dos per tres, amb moments tensos, d'altres més relaxats i d'altres que estrangularies al que tens al costat a falta de poder entrar a la pantalla.

Però una cosa innegable és que la vista i l'oïda se't queden enamorats d'aquesta pel·lícula: una banda sonora preciosa i perfectament acord amb les intenses i acolorides imatges, amb uns plans detalls molt característics i genialment emprats, uns plans generals impressionants per mostrar aquest "Més enllà"... Un gran banquet per als nostres sentits, vaja.

No m'ho pensaré dues vegades, li dono la màxima puntuació que li pugui donar: deu petjades.

Gaga, oh la la!

2010-02-10T04:11:00.003+01:00

... want your bad romance ♫

Des d'aquí envio una pregunta al món sencer: Què ens passa als gais amb la Lady Gaga? Per què ens apassiona tant?

Desde aquí envío una pregunta al mundo entero: ¿Qué nos pasa a los gays con la Lady Gaga?¿Por qué nos apasiona tanto?

From here I send a question to the world: What happens to us gays with Lady Gaga?Why we love so much?

D'ici je envoyer une question sur le monde: Qu'est-ce qui nous arrive gays avec Lady Gaga? Pourquoi nous aimons tant?

Von hier aus schicke ich eine Frage an die Welt: Was geschieht mit uns Homosexuell mit Lady Gaga? Warum wir so sehr lieben?

Da qui posso inviare una domanda al mondo: Che cosa succede a noi gay con Lady Gaga? Perché ci piacciono tanto?

ここから私は、世界に質問を送る：何が私達に起こるレディガガと同性愛者？なぜそんなに好き？

Anyway, we loved her and she loves us.

La Heréncia Papotar

2010-02-03T16:50:00.004+01:00

Mai havia tingut ganes, al cine, d'aixecar-me i marxar. I això que he vist Borat.

No sé qui és aquest Lovecraft però sembla tenir un univers particular sobre la màgia negra en el qual s'han vist inspirats per fer aquest guió que resulta intrigant i curiós. Uns escenaris impressionants i ben macos, uns vestuaris ben realitzats tot i que no tinc coneixements per saber si són els encertats a l'època, sembla ser que sí. Una casa que m'ha resultat molt atractiva -i això que a mi les èpoques clàssiques, victorià en aquest cas, no m'entusiasmen- amb un jardí ben agradable.

Però això és una pel·lícula, no una agència immobiliària. Aquesta interrompuda història queda eclipsada per una posada en escena pobra i decadent, on sembla que ens hagin posat ninots (actors) de teatre davant les càmeres o, es podria entendre d'una altra manera, actors pèssims.

I sí, he dit "interrompuda". Aquesta és la primera part d'una, espero, curta saga. Només ens posen en la situació de la casa i el que hi passa (desapareix una tassadora d'immobles antics) en el present i l'explicació de tot el que hi va passar en el seu moment al senyor Valdemar. Res més, el present se'ns queda penjat. Però un ràpid resum d'imatges de la continuació ens dóna un petit tast del que els hi espera als que tinguin ganes de saber què hi passa a la segona part del film. Jo me la penso perdre.

Editat: La meva estimada amiga té raó, li poso un 2.

Furukawa desu!

2010-01-27T16:23:00.001+01:00

Recentment vaig descobrir a la cantant japonesa Miki Furukawa. Pel que sembla per al passat Nadal va posar la seva veu al servei de Vocaloid.

Aquesta japonesa va formar part d'una gran banda de rock anomenada Supercar, on tocava el baix i cantava. Amb la separació del grup el 2005 va començar la seva carrera en solitari amb un estil més pop/rock amb uns bons tocs electrònics, com m'agraden aquestes mescles! =D

Amb això va debutar el 2005:

La gràcia de la publicitat

2010-01-23T13:47:00.010+01:00

Curiosament en un dia de diferència m'he topat amb un parell de blocs (tumentrecrea i Ginàpolis) que han vinculat dos altres blocs (un cadascun) amb les mateixes imatges (pam amunt, pam avall).

A més també m'hi ha fet gràcia trobar un hilarant anunci que va tractar una bona amiga en el seu moment:

Paga la pena veure'ls tots.

El tercer i el setè

2010-01-11T23:34:00.002+01:00

Si teniu un projector o un televisor ben gran, connecteu-lo i gaudiu d'aquesta obra d'art audiovisual:

Diccionari de català: hortera!

2009-12-30T20:29:00.006+01:00

Segur que 300 mil vegades heu dit hortera a algú per referir-vos a ell com a una persona amb mal gust, mancat d'art, de gràcia o de distinció.

En català li heu dit el mateix?

Sí, podeu comprovar que aquesta paraula no existeix dins el nostre diccionari (podeu comprovar-ho també al diccionari de l'IEC).

Us quedareu ben parats, però aquí podeu saber quina és la paraula correcta per dir, en català, hortera.

Què us ha semblat? En teníeu algun coneixement d'aquesta parauleta?

El camino del corazón

2009-12-10T00:28:00.006+01:00

Hay gente que un te amo le puede emocionar más que un regalo comprado ^_^

Aún recuerdo mis lágrimas con el Come what may susurrado en mi oreja...

La verdad es que... Sí, de acuerdo, cuando lo decímos lo sentimos de corazón y pensamos que así será. Daríamos la Luna, el Sol, todos los planetas y parte del Universo por esa persona. ¡Cuando estamos enamorados nos sentimos capaces de todo por el ser amado! Después pasan cosas, las que sean, y vemos que no todo es del color en que lo habíamos pintado (sin meterme en que color pinta cada uno su felicidad) y ponemos los pies en el suelo para ver la realidad. Sí, seguimos enamorados de esa persona, seguiremos dando mucho por ella... Pero vemos que no dejamos de ser humanos, simples personas con dos brazos, labios, corazón y nada más. ¡Peró no se tiene que caer en que esto sea malo! Si se llega aquí y todo va bien pienso que es lo mejor que puede pasar: has llegado a querer con la cabeza. Se han terminado las promesas basadas en sentimientos flotantes para pasar a ser, ahora, promesas firmes. Y esto es lo mejor que te puede pasar, aún más que amar y ser amado. ¿De qué te sirve este sentimiento si lo ponemos sobre el aire?

["Suddenly the world seems such a perfect place"]

Sé que el mundo no es perfecto, pero sigo creyendo que puedo encontrar el amor eterno.

Disseny en euros

2009-10-28T18:00:00.000+01:00

I no em vinc a referir a quant cobra un dissenyador sinó a literalment el disseny dels bitllets XD

Abans-d'ahir el dissenyador gràfic, d'origen suec, Yves Zimmermann va publicar un article a Foroalfa parlant del disseny més utilitzat de la història europea: el bitllet d'euro.

No traduiré tot el que diu Zimmermann a l'article ja que per a això ja ho ha escrit ell i segurament a molta de la possible (i poca) gent que llegeix això no li interessarà, però sí copiaré aquí les coses més destacables a nivell d'usuari, amb algun comentari personal.

Pocas veces se da en la vida de que un diseño gráfico sea utilizado diariamente por cientos de millones de personas, por lo que sorprende sobremanera que su diseño no haya merecido comentario alguno en medios profesionales como, por ejemplo, en este mismo FOROALFA.

No fa tant que estic a Foroalfa ni dins el món del disseny, però realment és curiós que això sigui veritat, i més amb les coses que diu posteriorment. A més sobta molt llegir que el disseny d'un bitllet és utilitzat diàriament per cents de milions de persones. Sí, és obvi, però menys que dir que les rajoles de les voreres de les ciutats són xafades per igual.

(...) Pero para ambos conceptos comunicacionales regía, entre otras muchas limitaciones y condicionantes, una restricción importante para el diseñador: (...) no se debía poder identificar ni a la persona retratada, ni al retratista, ni donde o en qué museo estaba expuesto. El motivo para esta norma, dictada por los políticos que, como de costumbre meten la pata, fue que «no se quería fomentar el nacionalismo entre los países europeos…» porque, suponiendo que alguien pusiera el retrato de la Mona Lisa, entonces quedarían remarcados Leonardo Da Vinci e Italia, lo que excluiría y, por tanto, «discriminaría», según dichos políticos, a otros países.

Un detall curiós. I per què els bitllets havien de sofrir aquesta norma i les monedes, com tots sabem, estan fetes a posta a cada país, mostrant cares cèlebres, monuments, edificis i símbols regionals? Bé, així sabem que les portes/finestres i ponts representants a cada bitllet no representen res més que un estil, no una edificació concreta i, per tant, un lloc i una nacionalitat.

Según el Sr. Duisenberg, el entonces presidente del EMI, tres proyectos obtuvieron la misma aceptación por parte del público, aunque no reveló cuáles fueron. «Entonces nosotros» dijo, osea él y sus colegas del EMI, «hemos elegido este proyecto -es decir, el que conocemos- porque nos gustó el simbolismo…»
Ah, pero ¿es que hay un simbolismo en los billetes euro que manejamos cada día…? Pues aparentemente sí, lo malo es que ningún usuario se ha dado cuenta de ello.
(...)
Mirándolos, no se necesitan operaciones simbólico-mentales complicadas para su comprensión; todos los elementos visuales que figuran en ellos son claros y comprensibles para los usuarios. Lo único que hace falta es que se miren los billetes.

Els finalistes es van mostrar a part del públic i amb això van acabar d'escollir, per resumir-ho. I sí, realment els bitllets tenen un simbolisme, però qui s'hi ha fixat?

A mi me interesó averiguarlo y desde la introducción del euro en el año 2002, he hecho mi encuesta personal. Aunque no los he contado, estimo que debo haber planteado la misma pregunta en torno a unas 100-150 personas. Estas eran a taxistas, empleados de Banco, colegas de la profesión, vendedoras de colmados, amigos, etc. La pregunta era sencilla: «¿puede usted decirme qué imagen hay en la cara frontal y qué imagen hay en la cara trasera de los billetes euro?» A mi estupefacción, ¡nadie sabía decírmelo porque ni siquiera habían mirado estos billetes! La respuesta fue siempre: «No, no lo sé,» y entonces sacaban un billete u otro de la cartera y lo miraban. Primero contemplaban la cara principal, luego la trasera y comentaban: «una puerta, o portal y, detrás, un puente… ¿Es un puente, verdad?»

Vaja, ens trobem amb el veritable assumpte: quants esteu ara obrint la cartera o el Google i buscant algun bitllet? I continua:

Esta pregunta me la han hecho varias personas y me lleva a la conclusión de que los puentes que hay en la cara trasera de los billetes de 10, 20 y 100 euros están mal dibujados. Mirándolos, parece que la intención del diseñador era la de representar el reflejo de los mismos en el agua del río que fluye por su parte inferior con unas líneas horizontales. Pero cuando un puente se refleja en el agua que fluye, la parte reflejada no es la misma que la superior, sino que es distorsionada, precisamente por el movimiento del agua; en cambio, en los mencionados billetes la simetría entre abajo y arriba es tal, que, curiosamente, predomina una forma redonda vacía en el interior entre el puente y su supuesto reflejo y que, así, confunde el significado de lo que quiere ser un puente.

Potser no cal filar tan prim, a mi sempre m'havien semblat pons. Però realment és veritat: com se li pot haver passat per alt a tantíssima gent, començant pel mateix dissenyador?

(...) recientemente hice la misma pregunta (...) a unos dos o tres amigos y me contestaron sin dudar, que había un retrato en la cara principal, y en un caso incluso, la respuesta fue «¡¡el retrato de nuestro rey, don Juan Carlos!!» Cuando les pedí que sacaran un billete de su cartera, se quedaron sorprendidos de que no había ni retratos ni el rey…

Personalment això ja o veig insultant a la intel·ligència humana. Una cosa és no haver mirat els bitllets d'euro i l'altra no haver-los ni vist!

(...) el hecho de que ninguna de las personas que he encuestado haya siquiera mirado estos billetes tiene a mi modo de ver una única explicación: su diseño es de una insuperable mediocridad (...)

Por consiguiente, la intención comunicativa no se ha cumplido, el mensaje no se ha entendido. Esto significa que la idea de querer hacer una comunicación simbólica en billetes de Banco es, desde el punto de vista del lenguaje de producto, un error, y un error grave, por no decir una estupidez.

Aquí ja posaria en dubte la necessitat del disseny als bitllets. Sí, evidentment han de ser reconeixedors, diferenciables i amb els sistemes de seguretat. Però fins a quin punt és necessari que s'hi representin coses? Passem al més extrem minimalisme, posem "5 euros" i avant! Però tota la vida hem diverses representacions concretes als bitllets i monedes i els hem identificat més o menys. I acabo amb l'últim paràgraf de l'article, que serveix una mica de resum a la idea que Zimmermann:

Europa, cuna de la cultura, el continente que ha dado luz a grandiosas obras del espíritu humano, merecía una mejor auto-representación que esta vulgar mediocridad que nosotros, los europeos, estamos condenados a llevar en nuestras carteras gracias a la incompetencia de los políticos.

PD: si entreu a l'enllaç aquest podreu veure tots els dissenys que es van fer per als bitllets. Alguns realment són interessants, fins i tot hi ha qui proposa l'ús vertical d'aquests com a trencament de la base dels bitllets mundials.

Vist i no vist 6

2009-10-26T21:25:00.003+01:00

Què fort!

M'agrada parlar sobre pel·lícules que he vist, però en aquest cas em veig obligat a esperar-me (i fotre'm). Tothom sap, més o menys, de la censura del Ministeri de Cultura a la pel·lícula SAW VI, la sisena entrega d'aquesta macabra sèrie, denigrant-la al voler-la posar al costat d'unes pel·lícules qe el màxim de sang que podrien veure seria de la menstruació de les actrius.

On hem anat a parar? Per què la rebaixen i humilien tant com per fer-la comparèixer a 8 miserables sales a tot el país? Quin interès hi ha en fer això a una pel·lícula que ja té 5 parts anteriors? Hem d'entendre que la sisena és MOLT més brutal que les anteriors?

Per sort la distribuïdora ha preferit no deixar-se trepitjar i recórrer, mentre deixa les seves 300 còpies criant pols, per a enviar-les a les sales de cinema convencionals i ser emeses com els hi pertoca, com esperem que passi en breu.

Mentrestant més de 40.000 persones (en aquests moments) ja han firmat per a fer pressió.

El codi da Vinci 2: Jo i dimonis banyuts

2009-06-08T03:10:00.003+02:00

En el seu moment se'n va parlar molt i més de l'adaptació del gran llibre de Dan Brown "El Codi da Vinci". Tota pel·lícula extreta d'un llibre sempre porta molta cua, i tractant de temes en que la església s'hi veu implicada, ja no cal dir més. Però, avui, això no toca.

El Papa acaba de morir. Al gran coneixedor de símbols, Robert Langdon, el mateix Vaticà el busca per a trobar els 4 preferiti que han estat segrestats just quan s'ha de començar la votació del nou "emperador" dels cristians. I l'única pista, per ara, és la imatge dels "Illuminati"

Per altra banda estem a uns quants molts metres sota terra. Sembla que estiguessim al túnel on s'experimenta amb el LHC (el gran col·lisionador d'hadrons). L'experiment sembla funcionar i aconsegueixen crear l'antimatèria, però en el moment que aquesta es crea algú la roba, emportant-se pel mig a un pobre home de Déu.

Arribem al Vaticà i Robert coincideix amb Vittoria Vetra, la pobra noia científica (maca, com ha de ser) que va descobrir el cadàver del seu company de feina i que havien robat aquella perillosa bomba (sí, si s'acabava la bateria del contenidor de l'antimatèria allò explotaria). Allí uneixen forces, juntament amb la policia suïssa i la del Vaticà, per trobar l'explosiu i els preferiti segrestats.

Evidentment aniran unint fils i poc a poc arribaran on tots sabem. Algunes poques girades d'argument i més d'una sorpresa ò_ó Una pel·lícula que no es fa gens pesada i amb força acció. Això sí, molts moments previsibles tot i que no fan perdre les ganes de continuant veient-la
A aquesta li poso unes 7 petjades, i el veure al McGregor amb el vestit aquell tota la pel·li (que per cert, m'encantaria portar-ne un així) potser retoca la nota. Que bé que li queda, cony! Si hi haguessin més cures així potser passaria més diumenges a missa ò_ó

Jo sí estimo les dones (i els homes)

2009-06-05T22:35:00.005+02:00

Personalment no vaig veure el tràiler fins després de mirar la pel·lícula. Si no l'heu vist us recomano que passessiu de mirar-lo, però jo igualment aquí el deixo:

S'obre el teló i veiem a un home que reb una espècie de carta. Al seu interior hi ha, enmarcat, la rama d'una planta. La cara del subjecte no mostra felicitat... més aviat, sembla, preocupació.

Ens traslladem a una gran ciutat on assistim al judici de Mikael Blomkvist, un periodista que va ficar el nas on no li demanaven. Aquest perd i decideix deixar temporalment la revista per la que escrivia.

Per l'altra part ens trobem amb la Lisbeth Salander, una noia jove hacker postpunk (podriem trobar-li similitut amb la Nana Oosaki d'Ai Yazawa XD) que es dedica a la investigació privada. La descobrim fent fotografies a Mikael i entrant-hi, d'amagat com ha de ser, al seu ordinador (tots MacBook, per cert).

Després de deixar la feina, Mikael reb una petició per investigar en un cas: fa 40 anys una noia, neboda de Henrik Vanger, l'home que veiem al principi, va desaparèixer i mai se'n va trobar el cos ni indicis de la seva desaparició. Ell aporta que ella sempre li regalava una planta el dia del seu aniversari i, sembla ser que el seu assassí (segons ell pot ser qualsevol dels seus germans) continua fent-ho per burlar-se d'ell i la seva neboda preferida. Però Henrik no pot apuntar a ningú sense proves. Mikael accepta el cas ja que està en espera d'entrar a la presó i no té res millor a fer.

Abans que ningú digui res: no he llegit el llibre! Però havent vist la pel·li, me'n moro de ganes.Com ja he dit, vaig anar a veure-la amb moltes ganes, només endut per l'emoció del cartell. M'imaginava que "Los hombres que no amaban a las mujeres" no era el títul d'una pel·licula qualsevol i, tot s'ha de dir, el morbo de la cara de Noomi Rapace amb les seves pintes "majes" al cartell acompanyada del títul, el drac i la tinta negra m'atreien molt més.

Seure a la butaca i no haver de tragar anuncis és el millor que et pots trobar, i si a més et topes per sorpresa amb una pel·lícula amb una trama negra, molt negra, i d'interès creixent, doncs ja tens un moment ben rodó.

Prepareus per veure algunes escenes, contades, molt dures. També us topareu en un cas curiós i que farà rodar le cap de més d'un, amb relacions amb els nazis (que sembla que el tema està de moda) i la petita illa on els Vanger semblen ser els amos.

Jo li posaria 9 petjades (de 10) i una bobona d'oxigen per als moments de mals tranguls.

Ebre cirerat

2009-03-26T14:42:00.003+01:00

El hanami és l'observació de flors a Japó. Cada any el servei meteorològic japonès informa del front de floració que va de sud a nord. Comença a Okinawa al gener i arriba a Kyoto i Tòquio a final de març o començament d'abril. Els festivals hanami es celebren reunint-se familiars i amics en els parcs i compartint els aliments, com un picnic, a l'ombra dels sakura mentre observen la floració. Aquest costum té uns quants segles d'antiguitat, i a les cròniques Nihon Shoki (del segle VIII) hi ha registrat festivals celebrats hanami al segle III.

Als occidentals això sempre ens ha quedat lluny, però ara el podem celebrar ben a prop de casa (si sou de per on jo) al petit poble de Paüls. No m'allargaré més per passar directament la informació.
Aprofitant el tema... Què penseu de que es celebrin aquí festivitats d'altres llocs? No és una cosa que ens vingui de nou ja que tenim el Nadal del pare Noel i l'arbre decorat o el Halloween ben arrelats, ja, a les nostres festivitats. Però aquestes festes de l'orient sembla que mai ens havien interessat. Per altra banda, ho veieu comparable a festes dels cirerers que ja es fan aquí però no desde un punt de vista igual (tot i que semblant)?

Gràcies a M.Z. (Publicidad en escabeche) per nombrar-me la informació, i a l'illa dels monstres on ho ha vist ella i jo he tret més informació =D

La gran crisi

2009-03-09T22:36:00.000+01:00

Que estem en crisi ho tenim tots clar. El que potser no ens esperàvem és que això afectés a les empreses més grans i conegudes i, fins i tot, a les seves marques.

Treballs de vídeo

2009-03-03T19:33:00.002+01:00

Fa unes setmanes ja vaig posar la meva versió d'un dels anuncis de Mac vs. PC. Ara us porto un parell de treballs més.

El primer és un treball per a l'assignatura de mitjans audiovisuals en que havíem de fer una història. D'entrada havia de ser d'uns 20 segons però casi tots ens ho hem passat pel forro ._.

Al segon vídeo, per a classe de fotografia, havíem de fer 15 fotos mostrant-mos "despullats" (metafòricament ¬¬) igual que a una pel·lícula que van passar a classe i no vaig arribar a veure ._.

El meme de les 7 confessions?

2009-02-25T02:13:00.007+01:00

La meva gran amiga M.Z. m'ha "nominat" a això dels meme.

Acostumat a les nominacions pel Fotolog això no em ve del tot de nou però no deixa de ser una novetat la temàtica. Se suposa que he de fer el següent:

1.- Incloure un enllaç a la pàgina de la persona que me passa el meme i posar les normes al post (fent-se ara mateix XD).
2.- Nombrar 7 fets sobre mi mateix aquí, al bloc, a l'atzar i /o de curiosos (en quan posi les normes ho faré ò_ó
3.- Nombrar a 7 persones per a que facin això del meme posant els seus noms i els enllaços als seus blocs (d'acord, en quan acabi això i les 7 confessions XD).
4.- Fer saber als "nominats" han de fer això del meme mitjançant un comentari als seus blocs (Cap problema =P).

El confessionari del gaT: les 7 veritats
A. Al contrari que la meva nominadora, no sóc gens patriòtic i, especialment, odio la meva ciutat natal de la qual penso marxar quan pugui =D

B. Sóc gai ._. D'acord, tothom que em llegeix ja ho sap però és per omplir u.u Si veig que se m'acudeixen més coses ja ho esborraré o el que siguio -o- XD

C. A pesar de ser una persona socialment oberta i que m'agrada conèixer gent, no m'agrada tenir moltes amistats ni mantenir-les. A la "mínima" de distanciament ja m'ho penso una mica i decideixo passar. Contràriament els amics que crec que valen la pena els cuido molt i tinc molta paciència si cal ^^

D. No m'agrada gens estancar-me en una sola aparença. No sóc d'anar molt a sovint a la perruqueria, però sí de vestir molt variadament segons me dona la gana (de vegades formal, altres més informal, d'altres més "gòtic", unes altres amb una mica de pupurrí..."). Això no vol dir que no tinguis les coses clares ni res semblant, senzillament crec que vivim en una societat i un món molt plural com per tancar-se en una sola estètica, tribu urbana o com se li vulgui dir.

E. Des d'un principi quan vaig decidir fer un blog vaig tenir clar que volia que fos per a donar la meva opinió sobre les coses. No crec tenir una visió molt llunyana a la global ni tampoc molt ramadil (de ramat, com d'ovelles i tal), però el que tinc clar és que és la meva forma de veure les coses al menys des d'un principi. Altrament el motiu pel que vaig crear tot això va ser per buscar un espai diferent al Fotolog que estic acostumat (i que he deixat una mica de banda, per cert).

F. Quan dormo, rasco i espetego les dents.

G. Estic fins als ous d'estudiar u.u Tinc ganes d'acabar ja i treballar... Tot i que no tinc molt clar si del que he estat estudiant. Seria molt absurd però estic bastant cremat de l'escola... El temps dirà. Per ara, em queden un mesos. També tinc unes quantes inquietuds però per vagància no acostumo a calmar-les (molt malament! U_U).

Finalment, les nominacions =D

1-Tuki
2-Chitan
3-Jordi Capdevila
4-marKuro
5-Sheikah
6-Club de fans del Mag Lari ._.
7-Cinema Bizarre Catalunya

D'acord, alguns no són ben bé persones però està clar que al darrere hi ha algú XD

Editat: Enviar missatges als nominats -> Fet XD

Res a fer

2009-02-02T22:16:00.003+01:00

Tot i que no sóc dels que més ho ha sofert vull unir-me a les queixes

Sort que:
1. Tinc paciència.
2. No m'ha agafat directament.
3. Estic mínimament acostumat.

A les 11 em tocava agafar un tren des de passeig de Gràcia i mentre feia el cafè se m'ha acudit mirar que els trens estesin bé i que el meu sortia a hora. Faltaven uns 10 minuts i el "meu" tren ni es plasmava al panell (aquells televisors de l'any de la pera que havent posat pantalles planes enormes no se perquè encara van). Per la part inferior de la pantalla anaven passant unes lletres que formaven un text semblant a "Per incidències a la línia C2 i Metro, que ja estan resoltes, els trens circulen amb retràs". M'ha fet gràcia que especifiqués que ja s'havia arreglat, m'ha donat la sensació que si fos per ells allò estaria ben remarcat en negreta, cursiva, subratllat, groc fluorescent, relleu, holograma i raig làser.

Amb la meva tranquil·litat i la grata companyia m'acabo el cafè amb llet i baixo a les andanes on, apartat de la súper rampa que han instal·lat recentment (per a no haver de trepar per la porta per accedir al tren), m'assec i fem conya de la gran quantitat de trens que passen que van cap a Vilanova (ja sigui Sitges-Vilanova o Vilanova-Sant Vicenç de Calders), no és ironia.

Diverses vegades anuncien per megafonia què hi ha retard d'uns 20 minuts... Amb el temps m'adono que és mentida (ja que el meu tren ha acabat tenint més de mitja hora de retard), o potser una hipèrbole.

Finalment arriba, pujo, em despedeixo i au, que no ha estat res... O sí? Més d'una hora de retard. He arribat i m'han tornat l'import del viatge de tornada, evidentment, i... No he anat a classe ._. El bus per anar-hi ja havia sortir (ho sabia) i no em valia la pena agafar el següent per les poques hores que havia d'estar-hi.

El fort és que la setmana passada, amb el tema del vendaval, ja vaig fer tard (encara més, casi dues hores) i aquell cop, com era culpa de la meteorologia i no de Renfe, no em van tornar els diners.

I per rematar *O* Aquesta tarda-nit al 3/24 he vist al màxim responsable de Renfe a Catalunya, o alguna cosa així, i se'l veia feliç i tot!

I aquí acabo ._. No se per a que li dedico tanta paraula a Renfe -o- Però per un dia que ho faci... No us acostumessiu ò_ó

RR: el retorn de Kate i Leo com a parella

2009-01-27T19:55:00.015+01:00

Dirigida per Sam Mendes ("American beauty") i ambientada als anys 50. Revolutionary Road ens presenta April (Kate Winslet) i Frank (Leonardo diCaprio), el matrimoni Wheeler, un matrimoni jove que entra en un estancament emocional: April volia ser actriu però es troba fent de mestressa de casa cuidant dos fills, i Frank, que de petit pensava que no volia acabar com son pare treballant 20 anys a la mateixa empresa, es veu pel mateix camí.

April proposa a Frank, son marit, d'anar a viure a París per satisfer les seves inquietuds i recordant que ell ja hi havia estat durant el servei militar i que, al principi de casar-se, deia que volia tornar-hi. Als dos se'ls veu molt il·lusionats a pesar que tothom a qui ho diuen posa mala cara.

A part hi trobem les discussions de parella típiques que hi ha quan dues persones porten una relació desgastada, sempre dins l'entorn de l'època en què ens trobem i, agreujat més encara, si hi afegim el fet que visquin a un poble.
El que comença com una història d'amor no tarda a convertir-se en un melodrama, en ocasions força tens, en què no acabes d'entendre aquell comportament... El personatge de Michael Shannon (John Givings) sembla, al meu parer, el que té més seny de tots. Si ja l'heu vist us burlareu de mi XD Una bona pel·lícula per valorar si tenim el que volem, i adonar-nos que no sempre posar en pràctica els nostres plans: "res és per a sempre, veritat?".

Li poso 9 petjades i una ganivetada a les venes pels moments de tensió (què bèstia que sóc XD).

La caperucita altamente roja

2009-01-23T21:36:00.002+01:00

Avui posaré un conte que em va sortir fa temps quan vaig actualitzar un Fotolog aliè. Llegiu-lo, crec que val la pena XD

Había una vez una niña... niñita a la que su abuela le regaló una caperuza roja. La pobre niña estaba harta de llevar ese incómodo trozo de ropa encima solo para hacerle la puta gracia a la abuela, así que decidió irse a casa la abuela con al excusa de llevarle unos pastelitos...

De camino por el bosque ((¿donde coño vivían?) se encontró con un señor morrudo y muy peludo que le preguntó cosas muy raras:

Señor: Hola, jovenzuela... ¿Dónde vas?
Niña: ¿Que leches le importa?
Señor: Eso no responde a mi pregunta.
Niña: Que listo ¬¬
Señor: ...
Niña: Bueno, me tengo que ir, que tengo planes, ¿sabe?
Señor: Y que...
Niña: Ajo, viejo, que no le diré nada de mi vida... ¿Qué es paparazzi?
Señor: ¡¿Pero qué...?!

Tarde... La niña le había dado una de ostias al viejo peludo que en dos segundos (no exagero) el hombre estaba en el suelo medio muerto +_+

Y la feliz hij... ¡Digo! niñita siguió su caminito hasta que por fin llegó a la maldita casa, donde se encontró a su abuela y le dijo claramente:

Niña: A ver, vieja, estoy harta de esta mierda de capa que me regalaste. La zorra de mi madre me hace ir con ella todo el puto día porque le hace gracia como me queda, y encima me ha hecho un álbum de fotos de 500 páginas solo yo con este trozo de ropa apestoso (la niña se saca la capa). Así que ya te la puedes confitar.

Y toda rabiosa la mete en la boca de la abuela y se va. Lógicamente la abuela muere medio atragantada, medio por un ataque al corazón. Que nieta le ha salido, pobrecita.

Y colorín colorado, este cuento no ha hecho nada más que empezar XDDDD

noi gaT

Changeling

2009-01-20T19:11:00.003+01:00

Clint Easwood ens va portar a finals de l'any passat "El intercambio", una pel·lícula basada ne fets reals que ens mostrava a Angelina Jolie amb un paper del que ja no ens té acostumats.

Personalment el tráiler diu massa i ens mostra essenes massa avançades (clar, si no l'has vist ni ho veus), així que per mi NO EL MIRESSIU! Però jo el poso igual ._.

Los Ángeles, 1928. Christine, una mare molt unida a son fill Walter arriba de treballar després de deixar, preocupada, al fill sol a casa. Aquest sembla que ha desaparegut completament i de seguida truca a la policia, que diuen que fins passades 24 hores no poden fer res. Al dia següent posa la denúncia de la desaparició i intenta seguir amb la seva vida, preocupada.

5 mesos després la policia li porta un nen que diu ser Walter. Ella està convençuda de que no és però amb la pressió de la policia i els periodistes acaba acullin a casa seva. Evidentment ella insisteix en que aquell nen no és son fill i es veu al mig d'un merder "de cuidado" amb la policia.

El reverend Gustav Briegleb (John Malckovich), que porta temps darrere de desemmascarar la corrupció la policia de Los Ángeles, intenta ajudar-la.

És una historia molt entranyable amb moments molt tensos, per acabar plorant (literalment) i amb unes actuacions genials, no només d'Angelina sinó també del gran Malckovich o de Jeffrey Donovan, que interpreta al capità de la policia. A més l'historia és genial, amb una trama que no esperes (al menys jo) i unes 2h 20' que no es fan gens pesades.

Tècnicament que dir... Un vestuari i ambientació, penso, molt ben aconseguits que et fan veure la realitat física de l'època.

Sobre l'escala felina, li poso 10 petjades de 10, amb un plus de 3 llàgrimes (perquè vaig plorar 3 cops u.u).

Polèmica publicitosa?

2009-01-12T22:00:00.000+01:00

Abans de res aviso que aquesta actualització conté imatges que podrien ferir la sensibilitat de certes persones.

Empés per una persona del meu entorn m'animo a publicar aquest article aquí. Es tracta d'un treball de classe en el que havíem de redactar un article per a la nostra pròpia revista (que encara esperem que es publiqui). Va, em deixo de presentacions i passo a copiar dl' article, que per cert és d'opinió (a la dreta l'article original amb el disseny).

Publicitat polèmica?
(maig del 2008)

Molta gent d'a peu entén la publicitat com a "fer vendre qualsevol cosa a qualsevol preu" sense importar el que ni el com. Fins on és veritat això? Els publicistes es preocupen del que els seus clients venen i promocionen? Què busquen realment quan els seus anuncis són polèmics?

Alguns dissenyadors publicitaris són dels de pasta, dels que el que volen és guanyar diners sense importar el tipus de campanya que fan i el que això pugui comportar. "Ens la retiren per aportar massa polèmica? Ho sabíem, ho volíem". Aquesta gent no té escrúpols? Fins on arribarien per a fer-se un nom dins el món o veure a la gent parlar de la seva obra, per a bé o per a mal?

L'any passat va ser retirat un anunci Dolce & Gabanna a Espanya on es veu un cert "assetjament" a una noia. Un altre d'Armani Junior on es veuen dues nenes vestides com a noies de 20 anys que unit a que una d'elles era d'una altra raça connotava a la prostitució infantil, i també es va treure al nostre país. El cas de la italiana Nolita que ens va mostrar una noia anorèctica va ser prohibit de la via pública per "no respectar la dignitat".

Molt discutibles, està clar, però i si mirem amb una altra perspectiva? Al cas de Gabbana s'hi pot veure senzillament el principi d'un acte impur, i punt, on la noia no sembla oposar-se i segurament més d'una persona ha tingut fantasies amb una escena així. En quant a Aramani Junior veiem dues nenes ben amigues i vestides, en un cas real fora dels cartells, pels seus pares que molts cops volen que les nenes vagin a la moda, pel que no és tan estrany de veure coses semblants pels nostres carrers (remarco la paraula semblants).

En quan a Nolita podem veure una altra cosa... No se com seran els anuncis de prevenció de riscos vials a Itàlia però aquí molts cops la Dirección General de Tráfico ens mostra la crua realitat dels accidents, no molt diferent del que fa la marca italiana a pesar de no ser un organisme de salut. Així que no cal que una marca de moda es posi en aquests temes, o sí? Al cap i a la fi el regne de la moda és el principal en causar aquestes malalties i el fet de que una de les seves marques promogui el contrari que altres li dona un vot a favor, potser, buscat a posta per desmarcar-se dels competidors i guanyar-se la simpatia de mares preocupades per les seves filles.Oliviero Toscani, el mateix fotògraf dels cartells de Nolita (ara lligarem caps) ja ens va impactar quan es va fer càrrec durant molts anys de la campanya publicitària de la marca Benetton on es podien veure una dona negra donant el pit a un nadó blanc (1990), un nen acabat de néixer sense netejar encara (1991), una monja i un cura besant-se als llavis (1991), les creus d'un cementiri militar nord americà (1991) entre moltes altres. Acompanyant les fotografies el conegut requadre verd amb el text "United Colors of Benetton" en blanc. El tema racial va estar des de el principi lligant a la marca (d'aquí el lema) per a lluitar contra el racisme. De la imatge del cura i la monja es va queixar fins i tot el Papa de Roma com un atac contra el celibat i les tradicions catòliques. La fotografia de els creus mostra el record per una guerra invisible, la del Golf. La del nadó mostrat tal i com acaba de néixer va ser retirada de molts països, veient que la gent és nega a veure els seus "orígens".
Això només són uns exemples de polèmica publicitària. Però ens podem preguntar: aquesta la fan els publicistes que busquen jugar amb la gent i els seus sentiments? O una societat que veu el que vol, amb problemes amb els altres i amb si mateixos, plens de màscares que ens tapen la realitat i amb filtres que encara la cobreixen més? Senyores i senyors, la polèmica està servida.

per noi gaT

PD: Les imatges són les mateixes que vaig posar a l'article, d'aquí la seva mida escassa per a penjar al bloc. Per internet les podreu trobar fàcilment ^-^

minoToro

2008-12-23T01:22:00.002+01:00

Aquí part del resultat d'un projecte de gràfica publicitària.

Segons el full d'encàrrec havíem de fer la "realització de la marca d'identificació per a la Colla de Diables i Tambors Lo Minotaure d'Amposta." Més endavant afegia: "En la marca s'ha d'incloure la peça definitiva del grup: Lo Minotaure. Hem triat el minotaure de la mitologia grega ja que considerem que disposa de característiques pròpies del municipi d'Amposta."

Bé... M'he basat en una composició horitzontal amb la figura del minotaure esquemàtica tot i que realista (basant-me en la fotografia d'una estàtua)juntament amb una tipografia d'inspiració grega, la Lithos en que les minúscules són versaletes. Tot i que a la imatge no surt, la segona tipografia (utilitzada a la papereria i altres aplicacions) és l'Optima, una font que he vist perfectament adequada per acompanyar a la Lithos i que es llegeix perfectament.

A la imatge podeu veure la marca a sota i quatre propostes per a la samarreta. La idea era dona la primera (dalt a l'esquerra)com a oficial per al grup i la resta per a vendre o donar a altra gent ^-^

Sant Corporatiu

2008-12-17T01:46:00.003+01:00

Papá Noel (también conocido como San Nicolás, Santa Claus, Colancho o Viejito Pascuero) es el «rey del merchandising», creado por Coca Cola e ilustrado por Haddom Sundblom en 1931. Varias son las razones que nos llevan a destacar a esta «mascota corporativa» del resto. Vale la pena comparar la «actitud» de Papá Noel con la de varios personajes, por todos conocidos.

Així comença l'article de Mariana Costa escrit a FOROALFA. Segurament ja us havia arribat que el Pare Noel no era més que una estratègia de màrqueting de la coneguda Coca-Cola. Com podeu veure a l'article nombra això entre moltes altres coses (comparacions amb altres mascotes o les adaptacions noelenques actuals).

Com veieu aquesta evolució de Santa Claus de la Coca-Cola a personatge imaginari?

I de l'ús de les connotacions (indumentaria, color vermell, etc.) fora del persoantge en si?

Edició: Còpio aquí el que Chitan ha deixat de comentari que crec interessant afegir ^^

bans de CocaCola no es sap de quin color era Pare Noel, ni tan sols van ser els primers publicistes en usar a Santa Claus. Encara que el color més popular era verd, també n'hi havia de blancs i dorats, i de roig i blanc.

Pomes contra finestres

2008-12-14T14:47:00.005+01:00

A l'assignatura de "llenguatge audiovisual" ens van manar agafar un anunci i fer-ne la nostra, fos fent el mateix, versionant-lo com volguéssim o parodiant-lo.

Vaig passar-me algunes hores mirant anuncis pel YouTube i no hi havia forma de veure res que pogués fer en unes hores (la mania de fer-ho l'ultim dia XD) i que ho pogués fer jo sol. Al final vaig decidir fer el que se m'havia passat pel cap en un principi:

D'entre tots els anuncis de la marca fets per l'estil em va costar una mica trobar un que em fes el pes, però al final em vaig quedar amb aquest i vaig fer això:

Versió Youtube.

Què en penseu? ^-^

Copus Day

2008-12-09T20:54:00.003+01:00

El passat diumenge 7 de desembre, a la nit, 3 membres de la bloguesfera (era així?) vam iniciar una nova i trepidant religió basada en els pensaments més sofisticats, cultes i culinaris.

Tot va sortir de la preparació de puré de patata de sobre i abocant els "copos" de patata a la mescla de llet amb aigua. No em preguntéssiu més, de cop estàvem els 3 (M.Z., Jordi i jo) remenant la cassola com si fóssim Panoràmix preparant possió màgica al ritme de "ocus pocus", llegint la sagrada escriptura (les instruccions de la capsa) i fent el "tast del Copus" per veure si estava bo ò_ó Finalment vam desfilar amb l'escriptura sagrada al davant i vam procedir a la ingerició del Sant Puré ò_ó

Alguna pregunta? ._.

Shigeo Fukuda

2008-11-24T23:12:00.000+01:00

Shigeo Fukuda va néixer el 4 de febrer del 1932 a Tokio. És escultor, artista gràfic, creador d'il·lusions òptiques i dissenyador de pòsters. Les seves obres d'art generalment porten enganys, com el seu Lunch with a hemlet on (esmorzar amb casc), una escultura creada completament amb forquilles, ganivets i culleres que projecta l'ombra detallada d'una motocicleta.

Es va graduar el 1956 al departament de disseny a la Universitat nacional d'Arts i Música de Tòquio. El 1967 el van seleccionar a l'exposició de Japó '70 per al cartell oficial. Va rebre el premi d'or concedit el 1972 a Varsovia pel la Cartel Internacional Biennale. Al 1979 va rebre el premi concedit de plata pel colorit disseny de cartell internacional. El 1980 li van concedir el premi de plata a la biennal Brno de disseny gràfic internacional. Pel cartell de Lahti Internacional va rebre el 1983 el premi de plata. Al 1985 va ser premiat pel cartell de la Moscou Biennale. El 1987 a Nova York li van concedir l'ADC: Passadís de Fama.

Finalment el 1972 va fer una exposició personal, amb els 150 cartells

que havia realitzat, al Museu del Cartell de Wilanow, a Polònia. A més li van donar a Helsinki un gran premi, i a Savignac un altre per l'exposició de Cartel parisiense Internacional.

Al 1996, en competència d'invitació internacional, va ser seleccionat a l'exposició de Lisboa '98 de Pictogrames Ofeical e Signos. L'any següent va realitzar una altra exposició personal al Museu Nacional d'Art Moderna de Tòquio "Un artista d'ingeni visual".

Al 1999 va fer una altra exposició, "Bromista Visual: Shigeo Fukuda", a la Japan Fundation de Toronto (Canadà). Al 2000 "Magicien de l'affiche", una exposició que va fer a Monrteal, Canadà. Ja al 2001 va realitzar l'exposició "La serie del mestre" al Museu Visual d'Art de Nova York.

A més és president de l'Associació de dissenyadors gràfics de Japó, Exvicepresident d'ICOGRADA Inc., membre de AGI, RPI, TADC i professor invitat a la Universitat de lSur d'Yanqtze de Xina.

Ara Shigeo Fukuda disfruta de fama mundial com a artista gràfic renombrat pel seu peculiar estil que treu el màxim partit possible a les bromes visuals. Ja veiem que aquest estil l'ha portat a guanyar molts premis tant a Japó com fora del seu país natal. Així el 2005 va publicar el llibre "Shigeo Fukuda: Masterworks" juntament amb Seymour Chwast, a Canadà, on presenta una col·lecció valiosa dels treballs de Fukuda. Un total de 140 treballs elegits cuidadosament de tots els seus cartells.

Frases seves

- "Els diners no fan el disseny; és l'home, el talent de l'home, el més important".

- "Elevar la qualitat del disseny és una responsabilitat de tots els professionals de la gràfica al món, però a partir de la necessària comprensió del seu rol en la comunicació pública".

- "El disseny, mentre més simple sigui, millor és".

- "En el disseny, la comunicació és el més important. Com transmetre un mateix missatge, però des de diferents angles".

- "Les escultures són molt rígides, per això intento impregnar-les de moviment, vull que semblin que s'estan movent".

- "En tots els meus dissenys sempre hi ha un personatge principal, una història".

- "A Tòquio hi ha afiches per tot arreu. Els cartells es fan perquè la gent els vegi. Al Japó no veure la veritat es considera una traïció. Les lletres en els pósters no són tan importants. L'important és el disseny, la il·lustració, que el missatge s'entengui. I de vegades més important fins i tot que la il·lustració, és l'espai en blanc que hi ha en el quadre".

- "Ho intento transmetre a totes les meves obres: la pau, l'harmonia són molt importants per a mi".

- "Els dissenyadors han de tenir un pensament propi, una opinió i una veu pròpia, però sobretot han de pensar".

- "Vaig voler dissenyar el que a ningú no se li havia ocorregut abans, i crec haver-ho aconseguit".

- "El disseny no és un negoci, és per a la cultura del món".

Opinió Personal

Shigeo Fukuda: imitat i reimitat. Mostra de que és un geni. Geni de l'il·lusionisme tant a mb escultures com a nivell gràfic com demostren els seus cartells. Per aconseguir això hi ha un gran treball al darrere que queda plasmat a obres com l'escultura "Lunch with a helmet on".

És veu que és un gran professional que porta molts anys al món del disseny i que sap el que diu. M'han encatat frases seves com "El disseny, mentre més simple sigui, millor és" o "El disseny no és un negoci, és per a la cultura del món". Frases com aqeustes donen "humanitat" al dissenyador i el mostren com un veritable artista i no com a un simple "estafador visual" o "artista amb els fums pujats".

Un gran home del que sembla que es pot apendre molt.

PD: Es nota que això era per a un treball? XD

Suite Amposta

2008-11-23T15:16:00.008+01:00

A l'assignatura de Fotografia ens van encarregar dissenyar la caràtula per a la pel·lícula Suite Habana de Fernando Pérez. Òbviament ens la van passar per a saber de que anava ja que és una pel·lícula que s'ha de veure per poder-la treballar.

Vaig decidir posar, a la contraportada, els mateixos elements que hi havia al original (costum que tinc). Quan dic "mateixos elements" em refereixo a la informació (que no és poca).

Bé, aquí el que he fet al treball ^-^

De amb ulls de gaT

L'imperi d'Apple (1/?)

2008-10-30T00:24:00.014+01:00

No se si tots sabeu dels inicis d'Apple però tots coneixem els productes que treu al mercat (iPod, iPhone, Apple TV, eMac, eBook, etc.) o alguns d'ells. Fa un temps vaig trobar una série d'imatges de possibles productes de la companyia i començo per posar algunes fotos.

MS: NR (MySpace: Nou Retoc)

2008-10-26T21:33:00.002+01:00

El mes passat vaig canviar "compeltament" l'estil del MySpace com podeu llegir aquí els que no ho coneixeu o encara no entraveu.

Per fi m'he decidit a fer els 4 retocs que veia necessaris =D I faré com als anuncis horribles de televenta ò_ó

Abans:

Després:

Què hi dieu?

http://www.myspace.com/noigaT

Amagueu les vostres "Death Notes"!

2008-10-24T03:00:00.001+02:00

Aquesta notícia té temps però ara me n'entero jo, i veig interessant tractar-la. A més pot anar bé ara que s'apropa la nit de Tots Sants i Halloween.

Per als que teniu bon nivell d'anglés us porto directament al video:

Per als que no heu entés ni el "jelou" us ho explico. Resulta que a l'institut Kopachuck de Gig Harbor (a Washington) un alumne va ser expulsat (i altres tres amonestats) per escriure 50 noms a la seva Death Note. A aquesta hi figuraven els noms d'alguns alumnes i professors del centre juntament amb el de George Bush, París Hilton i altres personatges públics.

Per als no entesos en manganime us portaré a l'article de la Viquièdia sobre aquesta obra. Per favor, clica aquí.

El representant del departament del sheriff Ed Troyer va explicar que un alumne havia trobat la llibreta a terra i la va entregar a la mestra, qui va veure el contingut i la va portar al director, qui va enviar un missatge als pares de tots els alumnes. A més va indicar que ja havien pres lesmesures oportunes i que ningú s'havia de preocupar per res.

El pare d'un d'aquests xavals amonestats va dir que aquella llibreta era una forma en que son fill alliberava la ràbia i la frustració que aquest tenia ja que portava dos anys rebent el que està encara de moda anomenar bullying.

Es veu que altres tres cops han pres mesures contra alumnes d'institut dels EEUU per l'ús d'aquestes llibretes "mortals".

Em pregunto quines mesures poden pendre a uns nois, suposo que pre-adolescents, per escriure noms coneguts als centre i per tothom a una llibreta. Per altra banda m'agada fer volar la meva imaginació amb el final de la pobra llibreta (un munt de paper al cap i a la fi): la deuen cremar? Potser li fan un conjur per a que perdi el seu poder? La deuen enviar a la NASA o algún altre organisme per a que l'utilitzin en el seu benefici?

Tornant a la part seriosa del tema (perquè n'hi ha) m'encantaria saber quina forma és aquesta de defensar al fill dient que és una via d'escapament de la rabia. També em pregunto com pot ser que després de dos anys de maltracte... perdó, bullying! el noi encara tingui problemes i ja no tinguin això en compte a l'institut. Podria servir, l'ús d'aquestes llibretes, per a solucionar problemes psicològics com els del noi? I que passaria si de casualitat (perque no seria altra cosa) algú de la llista hagués mort?!

Només em queda dir: molt surrealista tot, ni a Breton se li acudiria algo així.

Because I said so!

2008-10-20T23:19:00.018+02:00

O coneguda aquí per ¡Porqué lo digo yo!

Al tràiler podem veure una mare que es preocupa de les seves tres filles. Aquesta arriba als 60 anys i vol que la menor de les seves filles trobi d'una vegada el seu príncep blau, amb el que s'opseciona una mica.Quan ens posem a veure la pel·lícula ens trobem que s'obre, metaforicament, el teló i veiem la boda de Maggie (Lauren Graham, mare de Las chicas Guilmore), la filla gran de Daphne Wilder (Diane Keaton, guanyadora de l'Oscar a millor actriu l'any '77 per Annie Hall). Estàn fent les fotos de la mare amb les filles i el marit de Maggie. Ja veiem de quin peu calça la Daphne volent controlar cada petit detall com que diuen quan es fan la foto (no li agrada el típic "patata") o algo més gran com la forma de lligar que ha d'utilitzar la seva filla petita, Milly (Mandy Moore, ¡Salvados!). Segona boda, de la filla mitjana Mae (Piper Perabo, coneguda pel seu paper protagonista de Violet a Bar Coyote), amb la mare que continua controlant que passa ia que fa. Tercera boda de la pel·lícula en menys de cinc minuts i no, no és de Milly, tot i que ella té un paper important ja que n'és la pastisera. Aquí la mare també intervé (per telèfon, no és pla d'anar a la boda d'una desconeguda només perque la filla hi treballa XD) i de passada veiem que també té a veure amb la cuina de postres. Aquestes quatre dones, a pesar de ser mare i filles, tenen una relació sorprenent més típica d'amigues que maternofilial. I poc a poc veiem que Milly i Daphne s'asemblen molt i al llarg de la peli ens anirà bé tenir-ho en compte en algunes coses. Ja veiem l'escena on comença el tràiler i on em quedo jo per explicar això.

Divertida comèdia romàntica que moltes mares haurien de veure i prendre nota. Potser trobarem exagerats molts moviments de Diane Keaton però que en alguns moments ens fan riure de valent. Per altra banda les actuacions de les tres filles les veig molt adecuades als personatges, i no deixessim de banda als homes de la pel·lícula que donen el millor de sí per complementar tanta fèmina. A més s'ha de parlar molt del vestuari i del disseny dels pastíssos (ja que en surten un bon fotimé al llarg de la pel·lícula).

Sobre l'escala gatuna, li poso 7 petjades sobre 10 (uns posen estrelles, altres forquilles... Doncs jo petjades ._. XDDDD)

La cara del camí

2008-10-13T18:04:00.007+02:00

El temps passa per a tots i tot. Dubto que algú, per molt filòsof o filosòfic que sigui, em contradigui. Al llarg d'aquest temps canvien moltes coses en nosaltres, algunes físiques i altres psíquiques. Obviament a les fotografies només es pot veure el canvi físic. Elnalgunes no és més que un pentinat competeament diferent. En altres és veu el pas dels anys, més que res pel creixement i maduració del cos (tot arribarà). En qualsevol cas totes mostren el pas del temps. A aquestes diferents cares no es veu que ha passat la persona que la mostra (jo en aquest cas).Molta gent pensarà una cosa de cada fotografia, donarà el seu punt de vista erroni d'allò que veu. Que dirieu de la cara que mostra la segona fotografia de la dreta o de la tercera de le'squerra? I de la quarta del mig? I que diria el vostre veí de els mateixes fotos? A saber quantes coses errònies sortirien de tantes boques... I quantes d'encertades.

Amb tot això he acabat parlant de la superficialitat de la gent...

I les fotos de fotomatón em fan pensar amb la gran pel·lícula Amelié. I com em veig escrivint per escriure, ja paro.

Reira & Shin

2008-10-10T01:07:00.005+02:00

Fa vora un any vaig escriure un petit escrit relacionat amb el manganime Nana d'Ai Yazawa.

Reira abrió la puerta i Shin entró rápido, con la mano derecha bajandose la visera de esa gorra que siempre llevaba cuando la visitaba. Ella cerró la puerta rápido y se avalanzó sobre él antes de que pudiera reaccionar. Estaba mojado por la lluvia, peró le daba igual, después de tantos días sin poder verle solo quería abrazarle y estar a su lado. Cuando Reira le soltó él se giró y la abrazó todo lo fuerte que sus delgados brazos le dejaron. Una lágrima salió del ojo de Reira y cuando Shin la vió sonrió y la besó en el ojo para secar la lágrima.

Shin: Yo también tenia ganas de verte.

Reira (abrazandose de nuevo a Shin): Te he hechado tanto de menos.

Shin se sacó la ropa mojada y cogió a Reira en brazos para llevarla hasta la cama, donde la acostó. Ella en un movimiento rápido le hizo caer encima. Como si de un mecanismo automático se tratara, los dos músicos se besaron apasionadamente como si les fuera la vida en ello. Ya no eran necesarias palabras, de hecho en ningún momento habían hecho falta.

Reira le quito el mechero del cuello y lo dejó cuidadosamente en la mesita. Después le quitó el jersei rasgado negro y la camisa roja de abajo. Él no hacía nada, solo se dejaba hacer mientras miraba, sin perder de vista, los ojos de Reira. Ella miraba por todos los sitios por donde sus manos pasaban y, cada vez que tenía oportunidad, miraba los ojos de Shin y se sonrojaba al ver como la miraba. Sin nada en la parte superior del cuerpo, Shin se dejó caer a un lado con los brazos en cruz. Reira se puso encima y al querer quitarse la blusa él la paró y se la quitó. Sin tener nada que les cubriera de cintura para arriba a ambos, se abrazaron, sintiendo el suave tacto de la piel del otro, todo el calor de sus cuerpos y como sus corazones latían.

Así se quedaron profundamente dormidos.

noi gaT

FLCL (o la paranoia més gran de Gainax)

2008-10-05T00:31:00.001+02:00

Què és FLCL (フリクリ)? Furi Kuri, FLCL o Fooly Cooly. És un títol que se li va acudir al director d'aquest anime, en Kazuya Tsurumaki, després de veure un CD titulat Fooly Cooly en una revista japonesa. Tot i que Furi Kuri per si sol no vol dir res, dóna peu a diferents jocs de paraules amb termes similars com "kuri-kuri", una expressió japonesa que vol dir "fotre mà".

Aquesta sèrie de sis episodis ve a ser un homenatge a les diferents sèries de la productora Gainax, per exemple, en el primer episodi podem trobar força referències a Karekano.

La idea original d'FLCL és d'en Kazuya Tsurumaki. L'autor des del principi tenia clar que volia fer un anime diferent, que tingués com a tema principal l'adolescència i, sobretot, tot l'univers dels adolescents japonesos del segle XXI: els mangues, l'anime, la cultura pop...

Un aspecte que s'ha de destacar d'aquesta sèrie és la qualitat de l'animació. Furi Kuri és la primera sèrie Gainax que ha estat animada tota digitalment. A més, des del punt de vista musical, hem de destacar els temes de rock de la banda The Pillows.

Aquí el llistat d'episodis. Si cliqueu a sobre us els podeu baixar per eMule:

0.- FLCL DVDVideo
1.- Furi Kuri
2.- Fire Starter
3.- Maruraba
4.- Furi Kiri
5.- Bura bure
6.- Fura Kura
Descarregar tots

I ja que l'anime careix d'opening, posaré només l'ending:

El conté sabrós

2008-09-29T23:38:00.004+02:00

Fa més d'un any una amiga, per telèfon, em va demanar que li contés un conte. No tenia ni idea de quin conte explicar ni que inventar-me, però ho vaig intentar i va sortir una cosa semblant a això:

Hi havia una vegada una princesa dolça i jove, però amarga per dins.

Un dia la noia estava passejant pel bosc i es va trobar amb un príncep jove i amarg, però dolç per dins. Ell es va apropar a ella, però la princesa, al veure l'amargura, va fugir corrents. Llavors la princesa va passar de ser dolça i jove, amarga per dins, a amarga i jove, dolça per dins. I corrents per fugir del príncep la noia va topar amb una bruixa vella i salada, àcida per dins.

La bruixa, que sabia que la noia era la princesa dolça, jove i amarga per dins, li va dir que podia fer que fos dolça per dins, però que havia de donar la seva dolçor externa i doanr-li a ella. La princesa va acceptar encantada, i llavors la bruixa li va pendre la suposada dolçor externa... que ja no hi era! La bruixa va acabar vella, amarga, salada i àcida, i això la va fer enfadar molt i es va convertir en un drac vell, amarg, salat i àcid, que treia àcid de la boca (clar, l'àcid que tenia a l'interior).

Llavors va arribar el príncep amarg i jove, dolç per dins, i va lluitar contra el drac vell, amarg, salat i àcid, i el va vençer.
Llavors els dos prínceps és van fer dolços per fora i per dins, i és van casar, o una cosa així.

noi gaT

iPhone 3G (de generació, no de gat)

2008-09-26T00:17:00.002+02:00

Ja fa una mica que va sortir el segón model d'iPhone d'Apple. Recordo que a qualsevol canal miraves les noticies i en parlaven, ensenyaven la tenda més gran a España (a Madrid) amb la gentada fent cua i esperant l'obriment de portes. Com si fos un concert de Madonna, ara que ha estat a Espanya XD

En el seu moment ja vaig pensar el que posaré ara, però amb una imatge serà més fàcil d'explicar. L'he trobat ara mateix de casualitat i he pensat que seria interessant posar-ho aquí.
Onviament l'iPhone 3G fa moltes coses que no feia el 3310 de Nokia, i fins i tot que el seu propi antecessor, i de les coses que aquí nombra el meu mòbil les fa totes (entre moltes altres) tot i que tampoc és comparable a l'aparell d'Apple en altres funcions (no comparar, per favor, on anirem a parar?!).

En un principi el telèfon mòbil, a part de ser enorme, només servia per a trucar i punt. Després es van afegir els SMS i a partir d'aquí moltíssimes altres funcions com internet, posar melodies, imatges, poder-lo utilitzar d'm3 i mp4, etc. Per a que tant?

Sóc dels que quan es compren un mòbil, per exemple, s'ho miren una mica i intenten no comprar un mòbil amb coses que no ha d'utilitzar i altres que potser sí. Bé, sincerament mentre pugui enviar SMS i rebre'n, trucar i rebre rucades ja ne tinc prou, tot i que a més està bé poder utilitzar-lo d'MP3 (així porto menys "caxarros") i alguns cops m'ha anat bé l'internet (molts cops XD incloent el Live Messenger Mobile XDD M'aborreixo molt u.u). Jo, sincerament, mai em compraria un iPhone (ni cap producte d'Apple a part d'ordinadors) només per ser de la marca que és o per tenir 300.000 gigues o una pantallota enorme. Tinc altres preferencies.

Ja està. Així aprofito l'imatge que he trobat per donar la meva opinió i preguntar-vos la vostra, que al cap i a la fi és el que m'agrada saber, diferents opinions.

MS: NF (MySpace: New Face)

2008-09-15T00:55:00.005+02:00

Avui torno a parlar del meu disseny. Fa temps que tenia en ment de canviar radicalment el disseny del MySpace utilitzant sempre els mateixos colors (vermell, negre, blanc i gris). Abans que res potser que posi algo del disseny anterior XD
He d'aclarir que no és uan captura real ja que al moment de canviar l'aspecte del MySpace no vaig pensar en escriure això, però és bastant aproximat XD

Tenia clar que volia continuar utilitzant principalment el color blanc per al fons i els requadres, així que em quedaven els altres tres colors per a omplir. Posar massa vermell seria passar-se, a part que a l'anterior ja es veu que entre la samarreta i els marcs n'hi ha força... En fi, que me vaig posar a fer-ho "així, pim-pam" i va sortir això XD
Això sí que és uan captura real. He d'afegir que a l'anterior apariència el fons es movia a mesura que anaves baixant i es repetia l'imatge, mentre que a l'actual (a la data d'escriure això) el fons és fixe i sempre surt igual.

Suposo que amb el temps aniré fent petites modificacions. Potser adaptaré l'aspecte per a posar-lo aquí com he fet una mica al YouTube... En qualsevol cas, espero opinions al respecte ^-^

De pensar a meditar

2008-09-06T01:06:00.003+02:00

En momentos así me siento abatido: Un conjunto de cargas llenan mi interior y me abruman. Partes negativas de cualquiera de los objetos que me envuelven, dejan caer en mí un peso que no estoy seguro de poder soportar. Aunque por más que lo razono, sigo creyendo que nada acude a mi pensamiento sin motivo, pues todo aquello a lo que doy vueltas tiene su camino prescrito.

Esas nocivas reflexiones me convierten en un imán, succionando así los polos negativos de dichos cuerpos, atrayendo más carga negativa, más solidez a mi agobiante exceso, más sufrimiento por no cesar mis pensamientos.

Husmeo por tu presente y bajo, por curiosidad, un escalón al pasado inmediato. La belleza de la feroz indagación me atrae poco a poco a bajar los peldaños. Sin darme cuenta me encuentro fisgoneando entre afiladas hojas que me duelen al avanzar y me matan al huir. Entre huracanes y maremotos, provocados por mis propios sollozos, me encierro de cuerpo entero hasta que concluyo mi tormenta.

Y ahora recuerdo. Aún siento mi cuerpo suspirar sangre por cada herida. Mi cuerpo que yo mismo he sajado sin quererlo. ¿Seguro? Tantas otras veces me he visto ahogado en sangre y ahora solo consigo estar encharcado en ella.

¿Las heridas duelen menos? ¿La sangre fluye menos? ¿De lo pasado me acuerdo menos? Menos, menos, menos... Nos, nos, nos... ¿Nosotros?

Por supuesto. Cada paso que doy, sea por el camino que sea, me lleva hacía delante, porqué ahora me acuerdo y, sabiendo que estás conmigo, solo hago que mirar al frente, abrir la mano sin levantar el brazo, recibir tu palma contra la mía y tus dedos entrelazándose con los míos.

Y las únicas gotas que mojarán mi rostro serán las que nos brinden las nubes mientras nos besamos con vehemencia.

Será todo mentira, pero cada vez llegaré más pronto a la misma conclusión. Pensaré, indagaré, me frenaré, deliberaré, meditaré y seguiré andando. El ciclo de mi vida.

Por ti y para ti.

el noi gaT

Li han fet la cara nova a TVE...

2008-09-04T00:28:00.011+02:00

... i literalment (parlant de disseny).

Esta setmana hem pogut veure com el grup de radiotelevisió pública RTVE ha canviat de cap a peus tota la seua imatge corporativa.

Però comencem pel començament! A l'octubre del 2007 es va saber que RTVE canviaria la seua marca i va encarregar Summa (no la cadena de súpermercats) la feina de renovar esta marca que en 20 anys no s'ha tocat. Aquí un video que podem veure a la seua web:

Al blog de Summa poden llegir tot sobre el canvi d'identitat corporativa amb exemples d'aplicacions i l'evolució de la idea.

I a partir d'aquí tenim la polèmica servida. Ja a la web de PRNoticias podem trobar una directa similitud amb la marca de telefonia mòbil Yoigo, i se n'ha fet més ressò a altres pàgines (sempre mencionant PRNoticias, com si ningú s'atrevís a mullar-se).

Recordo, o explico per a qui no s'enterés en el seu moment, que ja la creació de la marca del canal Cuatro va tenir la seua polèmica per similututs de les dues rodones amb altres canals (fins i tot un japones), cosa que faria pensar que és plaji o que ja està tot inventat (potser alguan altra cosa que ara no se m'acudeix).

Però, i entrem al que m'agrada fer de veritat a este blog, a mi el que més m'ha "impactat" han sigut les mosques dels canals que podem veure per TDT (als altres ve a ser el mateix). La mosca d'un canal és simplement l'imatge corporatica aplicada a la pantalla, a un cantonet en petit. Als nous disseny podem veure només un "núvol" amb el color del canal i el nom (1, 2, clan, tdp, 24h, etc.). Personalment em sembla que estes mosques es passen de senzilles, la primera impressió que me va donar, sense tenir jo cap idea del canvi d'imatge dels canals, va se de que s'havien quedat sense les mosques originals i van posar aquelles provisionalment. Després vaig veure que no... I aquí alguns comentaris de fòrums sobre les mosques:

"Escribir "1" y "2" no entran dentro de mi idea de logotipo. Prefería los otros, como ya he dicho. Otra cosa es la aplicación en cortinillas, que me parece que están muy curradas."

"Para mí las nuevas moscas me parecen demasiado sosas/infantiles. Un 1 y un 2 con un cículo en color me parece lo más simple y menos imaginativo que halla visto jamás .Vamos que un niño de 4 años las podía haber hecho perfectamente."

"A mí los únicos cambios de mosca que me gustan son los de 24h, clan y tdp
Los de la 1 y la 2 me parecen horribles."

Et voilà!

I donaré el meu 10 a la resta del disseny. Veig genial l'idea d'unificar tots els "apartats" del grup RTVE en un sol disseny i fer adaptacions per a cadascún amb el joc cromàtic. A més les aplicacions, exceptuant les mosques i microfons (que me recorden els de fa 10 anys) les veig molt encertades i en alguns casos (com a banderoles, plafons, sobres, façanes...) realment molt originals.

I ara us pregunto: Què en penseu del rentat de cara de RTVE?

La moda d'Ai Yazawa a Paradise Kiss

2008-08-29T18:41:00.005+02:00

Fa uns dies vaig veure un anime que vaig deixar penjat fa un any a pesar de tenir només 12 capítols. Es tracta de Paradise Kiss (パラダイス・キス), un manga publicat per Ai Yazawa (矢沢あい) originalment a la revista japonesa de moda Zipper i que a Espanya ens ha arribat gràcies a Ivréa. L'anime és obra de l'estudi MAD House, que també s'ha encarregat d'animes com Cardcaptor Sakura, Azuki o Nana (de la mateixa mangaka).

No posaré de que va ja que per això està la Wikipèdia, directament donaré el meu punt de vista ja que he llegit el manga, que consta de 5 tomos, i l'anime que ja he dit que són un total de 12 capítols.

Cadascú tindrà una opinió sobre la moda, les models i tot el que l'envolta. D'entrada ens trobem amb una noia que coneix uns estudiants de moda que busquen model per a que porti el seu vestit a la desfilada que fa l'universitat on estudien. A partir d'aquí la protagonista es replanteja que està fent amb la seua vida ja que es troba estudiant per estudiar, per sa mare, i sense cap desig de futur. Prendrà decisions que li canviaràn la vida per sempre i que l'ajudaràn a madurar com a persona. A part en cap moment podme oblidar el factor estètic ja que en tot moment la moda està present quan ens trobem amb els joves estudiants de moda, per tant podem tenir asegurat que ens alegrarem la vista amb els preciosos dissenys de vestuari, així com amb el disseny de personatges i de fons.

I parlant d'este anime no puc saltar-me la música. Començant pel l'opening de la meua adorada Tomoko Kawase (aquí en la seua façeta de Tommy february6 ) cantant la cançó que em va fer coneixer, gràcies a este anime, ♥Lonely in gorgeous♥ (amb cors inclosos).

Paradise Kiss Opening

Per la part de l'ending ens topem, sorprenentment, amb un grup de música no japonès i que segur que hem sentit algún cop, al menys en el seu moment. Do you want to de Franz Ferdinand va ser la cançó escollida per tancar els capítols de l'anime, acompanyat d'uns divertits SDs dels 5 protagonistes en una petita trama anada de la bola.

Paradise Kiss ED Franz Ferdinand - Do You Want To

Per si us interessa veure l'anime aquí us deixo els enllaços en descarga directa de cada episodi:

Heu llegit/vist este manganime? Què en penseu? ^-^ Ara que ho heu llegit aquí us el llegireu/mirareu?

Registrats fins la mèdula

2008-08-27T17:31:00.006+02:00

Qui més qui menys tots estem registrats a més d'un lloc a internet. D'entrada tots els lectors segur que teniu correu electrònic, sigui de Google, Hotmail/MSN/Live, Yahoo o d'on sigui. A més molts teniu blogs, fotologs, perfils a diferents webs i espais, potser més contes de correu, i a saber quants més registres que ja ni recordem...
Alguns sabeu que estar registrats a Google, i no vull fer publicitat, ens permet tenir un sol registre i estar a molts llocs com pot ser Blogger (aquí mateix, sí), YouTube (ja ho haurien pogut fer abans), Gmail (correu electrònic), Picasa i tants altres serveis.

Com veieu aquesta especie d'unificació? Veieu pràctic que amb un sol registre puguis accedir a tot això o preferiu tenir un per a cada lloc per si de cas? A quants llocs esteu registrats?

A mi, personalment, em va millor estar registrat al mínim de llocs. Sempre m'ho penso dues vegades abans d'inscriurem a un lloc pensant si ho utilitzaré prou o què, i tot i així pens oque estic a masses.

Barajas

2008-08-22T15:44:00.006+02:00

El dimecres passat tots ens vam enterar de la notícia. A totes les cadenes de televisió i emissores de ràdio parlaven del tema. Però... com? Jo crec que amb massa sang freda i buscant el morbo més dur.

Creieu necessari tocar la vena amb "el último SMS de Rubén" que ens ofereix ELPAIS.com o tenir la tan sang tan freda com per dir que la bona cara de la notícia, remarcant-ho, era una familia que es temia el pitjor i han tingut la sort de que el seu familiar va esser ingressat a l'hospital, com deia no se quina radio? M'alegro pels supervivents i familiars, però no crec que dir estes coses desde una trista peixera sigui tampoc molt difícil.

I encara tenim la sort de que el jutge que ha portat el cas té cor i seny pel que ha prohibit emetre els videos de l'accident, com podem llegir a elconfidencial.com o eldia.es.

Igualment he vist alguna fotografia (no penso ni posar-ne un enllaç) d'algún ferit sent atés o d'un "paper platejat sobre una camilla" entrant a una ambulància. I a part, esta sí la poso, les furgonetes amb els fèretres i tot de periodistes amb les càmeres (foto de la dreta). No se com es deuen sentir els familiars i altres amb tot això, a mi em suposaria un plus molt extra, i com si la desgràcia no fos suficient...

No se que pensareu vatros de tot això. Jo està clar que ho veig tot molt morbosament fred i amb ganes de tocar amb agulles el cor de la gent.

És la societat que ens ha tocat viure.

Economia a "El Mundo"

2008-08-18T23:25:00.002+02:00

He vist un artícle del diari "El Mundo" sobre una part afectada per la crisi econòmica. Deixant de banda el que explica així concretament em surt el dubte del perquè d'un article sobre això, així que m'agradaria que ho llegiu i em digueu que em penseu.

Per cert, algú em pot dir com es posen els peus de foto? XD

Inspiració nipona?

2008-08-18T02:13:00.007+02:00

Avui toca actualització una mica friqui.

L'altre dia vaig anar a vaure "El caballero oscuro" al cinema (promovem veure les pelis en sales grans ò_ó) i quan va sortir Batman en moto em vaig quedar "ostres, sembla la d'Utena". Ja se que l'artilugi surt a alguns cartells, però no m'havia fixa't XD

I a la imatge tenim a dalt la moto de batman i a sota el 3er cotxe d'Utena. A veure, la principal similitut que hi trobo és que les dues tenen rodes enormes i el cos de la moto és molt escàs, està clar que no són clavades XD Però volia posar-ho aquí, que hi ha qui fa dies que em diu que actualitzi XD

Fet ò_ó

I de passada, parlant de similituts, també vaig veure "WALL-E" i, ja al veure imatges fa temps, em vaig fixar amb la sorprenent similitut amb el robot de "Cortocircuito".

I per avui això és tot ^-^

Capçalera 1.0

2008-08-12T19:54:00.006+02:00

Per fi em decideixo a posar capçalera al meu blog. Ja tocava, no? XD

Us poso aquí el primer que he fet i el definitiu (al menys per ara) amb un pas intermig, així quedarà constància encara que amb el temps canvii la imatge:

Espero les vostres opinions ^-^

Edició: Gràcies pels comentaris i les opinions, ja l'he canviat i per ara el negre es queda ^^

Si no et desperten...

2008-08-09T15:05:00.008+02:00

sempre pots despertar.

Ahir no vaig pensar en el cas contrari, en despertar d'una forma especial. La veritat és que jo mai he despertat de cap forma especial a algú, al menys que recordi ara mateix...

Però, i vatros? Espereu, ho posaré bé XD

Heu despertat d'alguna forma especial a algú? =)

Au, això és tot per avui ^-^

[vuit del vuit del vuit]

2008-08-08T08:08:00.004+02:00

O també 08/08/'08 XD

Ja l'any passat vam tenir el 07/07/'07 que per a molts otakus (fans del còmic japonès i el món que l'envolta, dit ràpid) va ser el Nana Day, un dia dedicat a l'obra de l'autora Ai yazawa que ha aconseguit molts seguidor a tot el món.

Però deixem-nos del passat. Aquest any ha tocat el número 8 (hachi en japonès, ja que estem XD). Una data així per a moltíssima gent haurà sigut un dia com qualsevol altre però per a altres, de casualitat o buscat, ha pogut ser un dia especial.

Busqueu o aprofiteu dates així per a fer alguna cosa especial?

Us ha passat en dates d'estes, de casualitat, alguna cosa que us hagi donat un gran dia?

La meua resposta a la primera pregunta és "no, però sempre penso que estaria bé", que això porta a un altre tema que ja tractaré si em surt XD

Per a la segona doncs puc dir que sí, de casualitat per a mi avui he tingut el millor despertar de la meua vida, o al menys dels últims temps (¿?). Amb això enllaço la foto i de pasada també pregunto:

Quin i com ha sigut el millor despertar que heu tingut mai?

Avui m'ha sortit molta pregunta directa, no cregueu que serà sempre així =P

El Noigat es posa al món Blogger

2008-08-07T16:27:00.003+02:00

Bones a tothom!

Després de temps que se'm vagi passant pel cap de crear-me un blog (només, sense espai, flog ni histròies) per fi em decideixo a fer-lo. Un blog per a posar el que em surti, el que me doni la gana.

Sempre he vist els blogs com algo mínimament seriós, al contrari dels flogs, on la gent dona les seues opinions sobre les coses i/o aporta informació. Això intentaré fer jo, dir el que penso sobre algún tema, informar de coses que m'arribin amb el meu punt de vista i no se, el que se m'acudeixi, sempre amb ulls de gat.

I ara, per als que no ho sebeu, explicaré perquè "noi gaT". Al Saló Internacional del Còmic de Barcelona del 2007 vaig anar disfressat de gat amb orelles, potes i cua. Vaig conèixer molta gent, entre elles a una noia, Raquel, que em deia "chico gato". Poc després vaig voler canviar una mica de vida (allò de borrón i cuenta nueva) i vaig pensar en utilitzar el nom que ella m'havia posat, però en català. Desde llavors hi ha qui me diu gat, gatet, mixino i altres derivats de gat, tot i que molta gent em continúa dient Biku com se'm coneixia més abans del canvi. Em podeu dir com vulguessiu mentre s'entengui que va per mi ^-^ I no se m'insulti ¬¬

Sobre l'idioma en el que escric... He decidit escriure en català perquè és la meua llengua, la que sempre utilitzo. I concretament, al menys ara, escric en tortosí perquè així em surt. Bé, de fet no és que sigui tortosí ja que lo meu és una mica mescla, suposo que de petit mirava massa TV3. De vegades potser em surtirà escriure més neutre, sense lo, meu, ni natros. Segons me surti.

I fins aquí arribo avui. Sento haver-me allargat tant amb una simple presentacio ^_^U Ara espero que comenteciu molt i em proposeciu temes a tractar i tal. A veure si això pot ser una mica debat i no tant monòleg com acostuam a passar.

Salutacions!